Opinió

Tribuna

El BCE i el somriure de Keynes

“El BCE acceptarà que els bancs li deixin com a garantia bons de governs locals i regionals i d'empreses privades. Aquesta és la mesura que menys s'esperaven els mercats i la que pot donar més resultat

Dijous pas­sat, Mario Draghi va anun­ciar que el BCE feia un pas més en la direcció de les polítiques monetàries expan­si­ves no con­ven­ci­o­nals. Un pas més deci­dit del que s'espe­rava. L'evo­lució de les dades macro­e­conòmiques dels dar­rers mesos no ha estat gaire posi­tiva. El crei­xe­ment de la zona euro es manté al nivell pre­vist, un 1,5% per al 2015, però és baix per par­lar d'una recu­pe­ració sòlida. I els preus estan empit­jo­rant lleu­ge­ra­ment la seva evo­lució, amb una clara deflació en alguns països, i una taxa d'inflació per a tota la zona euro pro­pera al 0%. Aquest esce­nari de recu­pe­ració poc sòlida ha obli­gat a tirar enda­vant mesu­res deci­di­des.

El BCE va dei­xar el tipus ofi­cial al 0%. De fet, és un canvi simbòlic. Moure'l del 0,05% en què es tro­bava al 0% és una modi­fi­cació tan petita que pràcti­ca­ment no tindrà cap reper­cussió sobre la dis­po­sició dels bancs a dema­nar crèdit al banc cen­tral i sobre el flux de crèdit que aquests bancs dona­ran a les famílies i empre­ses de l'eco­no­mia. Més impor­tants són altres can­vis també anun­ci­ats. Les com­pres d'actius als bancs, per part del BCE, puja­ran dels 60.000 mili­ons d'euros men­su­als als 80.000 mili­ons. Els ana­lis­tes espe­ra­ven un aug­ment menor, fins a 65.000 o 70.000. S'ha vol­gut evi­tar el que va pas­sar la dar­rera vegada, en què l'aug­ment va ser menor de l'espe­rat i l'efecte de la mesura es va diluir. La data del pos­si­ble punt final d'aques­tes injec­ci­ons de liqui­di­tat segueix sent el març del 2017, però es manté el mis­satge explícit que s'allar­ga­ran el temps que faci falta.

El BCE ha reduït el tipus d'interès que paga pels dipòsits que els bancs hi man­te­nen oberts, que passa del -0,3% al -0,4%. Clara­ment en ter­ri­tori nega­tiu. Amb això vol incen­ti­var encara més els bancs a uti­lit­zar la liqui­di­tat que obte­nen del banc cen­tral per donar crèdit, pena­lit­zant-los si adop­ten l'estratègia de limi­tar-se a aug­men­tar les seves reser­ves en forma de dipòsits al banc cen­tral.

Habi­tu­al­ment, els bancs dei­xen com a garan­tia dels crèdits rebuts del banc cen­tral bons de deute públic, un actiu molt segur, per tal que el BCE no assu­meixi ris­cos. A par­tir d'ara el BCE accep­tarà que els bancs li dei­xin també com a garan­tia bons de governs locals i regi­o­nals i d'empre­ses pri­va­des. Aquesta és la mesura que menys s'espe­ra­ven els mer­cats i la que pot donar més resul­tat. Els bancs podran can­viar per diner líquid una part més gran del seu balanç, la qual cosa els per­metrà donar més crèdit i, alhora, afa­vo­rirà les con­di­ci­ons de finançament de les empre­ses, ja que els bons d'aques­tes es ven­dran ara amb més faci­li­tat als mer­cats. És cert que tan sols les grans empre­ses eme­ten bons, però les peti­tes i mit­ja­nes, les que més llocs d'ocu­pació creen, es bene­fi­ci­a­ran de l'aug­ment del con­sum induït per la mesura. En el futur, però, seria desit­ja­ble que el BCE trobés alguna estratègia que incidís direc­ta­ment sobre el volum de crèdit cap a la petita i mit­jana empresa.

Se sen­ten també algu­nes veus rece­lo­ses. Hi ha el perill que els banc cen­tral esti­gui exhau­rint les seves eines, i que la política monetària, inclús la no con­ven­ci­o­nal, hagi fet ja tot el recor­re­gut pos­si­ble. Les cai­gu­des de les bor­ses de prin­cipi d'aquest any sem­blen indi­car que els inver­sors podrien dei­xar caure el valor dels actius fins al que indi­quen les con­di­ci­ons econòmiques actu­als. Com si dones­sin per des­comp­tat que qual­se­vol política addi­ci­o­nal dels bancs cen­trals ja no serà capaç de millo­rar l'evo­lució de l'eco­no­mia. Caldrà espe­rar a les pro­pe­res set­ma­nes i
veure com evo­lu­ci­o­nen l'acti­vi­tat, els preus, el flux de crèdit cap a les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses, i les con­di­ci­ons dels mer­cats finan­cers.

Si no, l'única alter­na­tiva seria uti­lit­zar la política fis­cal. A Europa hi ha poc lloc per a una expansió fis­cal.
Pot­ser cal­dria bus­car-hi aquest lloc. En un lli­bre de l'estan­te­ria del meu des­patx, la cara de John May­nard Key­nes manté el seu som­riure. Em sem­bla detec­tar-hi, ara, un punt més de picar­dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.