LA GALERIA
Un rector molt ataleiat
Amb un cert retard però amb vigència plena,
diumenge passat es presentava a Sant Tomàs de Fluvià l'agenda llatinoamericana d'aquest 2016. Amb poques dades ben entenedores i també molt esgarrifoses, el presentador de l'agenda va fer una breu però exhaustiva anàlisi de la pobresa mundial. Certament, tots estem cridats a fer-hi alguna cosa, perquè els governs i els poderosos altra feina tenen, pobrets, a recargolar contribuents i a fer més calés encara. La hipocresia és immensa: mentre s'omplen la boca de bones intencions contra les guerres, de sota mà venen tota mena d'armes per engreixar i mantenir els conflictes que blasmen en públic.
Abans de la presentació de l'agenda, hi hagué una missa presidida per un meu amic de jovenesa, mossèn Joan Riu, un senyor rector que no para d'organitzar, de viatjar, d'escriure, de consultar. Ho he dit malament: és ara que som amics, perquè quan el vaig conèixer era un dels policies que ens ho vigilaven tot, allà al seminari preconciliar de Girona. I ho he de dir clar, la relació era de tot menys amical. Suposo que el mossèn amic m'ho perdonarà, però en aquell temps, quan ell feia de prefecte, els vigilats consideràvem que l'home presentava un perfil facial aproximadament numismàtic, com d'estàtua clàssica, i li dèiem Nereo. No sé si aleshores ell ho sabia, ara sí que ho sap. Diumenge passat a Sant Tomàs de Fluvià, al seu poble natal, tornà a oficiar-ho tot tal com ell sap fer molt bé: organitzà la missa cantada per la Coral Veus de Caulès de Vidreres amb concert posterior, vigilà el dinar mentre s'anava coent, arribat el moment va servir arròs i va fer els compliments a tothom, un per un, a la cordial sobretaula.
I a Sant Tomàs, nucli de població dependent de Torroella de Fluvià, hi ha un monument de gran interès, que és el temple prioral, bastit sobre restes d'edificis molt anteriors. Amb les obres de restauració del 1982, s'hi descobrí un conjunt pictòric romànic que devia decorar tot l'interior de l'església. Només s'han conservat restes a la conca absidal i a la part superior de la volta, però la contemplació una mica atenta porta a imaginar l'esplendor d'aquestes pintures que devien causar gran admiració. Com ara en causa també el temple mateix, la gent de Sant Tomàs i l'activitat cultural, festiva i gastronòmica de la casa rural de Can Quel, on sempre ens hi hem sentit com a casa. Ve-t'ho aquí.