De set en set
No us defenseu
El dia 8 un terrorista àrab va entrar en una botiga de Petah Tikva i va apunyalar Yonatan Azarihab, jueu, unes quantes vegades, fins al punt que el ganivet li va quedar clavat al coll. En part gràcies a la intervenció del botiguer, el ferit se'n va poder apartar, es va desclavar el ganivet i el va fer servir per matar l'atacant. No és un fet gaire extraordinari, a Israel; el desenllaç feliç, sí. Enhorabona, Yonatan. Tot seguit, Yariv Oppenheimer, director general de Peace Now –una ONG israeliana subvencionada per organismes europeus–, va cometre un tuit en què afirma que així és com es passa de la neutralització dels terroristes a l'execució sense judici. Estàvem acostumats a sentir com es qüestiona el dret de l'Estat d'Israel a defensar-se, però aquesta mena de gent arriba ara a qüestionar també un dret que semblava el més natural de tots, el més inqüestionable, el d'un individu a actuar en defensa pròpia quan veu a venir que el mataran. Una cosa és el que han fet sempre les organitzacions pacifistes –donat un conflicte, treballar pel desarmament dels uns i consegüentment per la victòria dels altres– i una altra de molt diferent, promoure en una població la idea que és just i necessari deixar-se exterminar. A Israel tenen un instint de supervivència que els fa immunes a tanta follia; a Europa, en canvi, això es porta com més va més. I res no fa tanta por als governants com la possibilitat que algun ciutadà tingui la idea de defensar-se contra bords i lladres. En diuen reacció desproporcionada.