Els Condom

La Dolors Condom, que ens ha deixat fa pocs dies, era la petita de tres germans. El gran era en Josep, sotsdirector de Químics i Tartàrics, la primera fàbrica mundial que va produir àcid tartàric pur. El segon era en Joan, advocat i magistrat de treball a Girona. La Dolors, la tercera, es va dedicar al llatí i es va fer estimar per tothom al llarg de la seva dilatada vida docent.

En Josep va tornar de França després de la guerra sense papers i es va haver de guanyar la vida arreglant màquines d'escriure, perquè no l'acceptaven de manobre ni als Químics ni enlloc. Anys després, va ser sotsdirector a Palau i va muntar les fàbriques de Benetússer i de Portugal. Tornant-ne, va morir d'un infart.

En Joan va estudiar dret quan ja feia de mestre. Diria que va coincidir amb la meva mare a Sant Hilari. Vaig treballar per a ell uns quants anys. No li vaig veure perdre mai cap plet: quan no ho veia prou clar, pactava. Abans d'exercir d'advocat, ja casat, treballava al jutjat de Girona. Li van oferir un assumpte important i difícil i el va acceptar. Com que aquella feina era incompatible amb la del jutjat, va plegar i, sense dir-ho a la dona, anava cada dia a la Devesa a preparar el judici. Quan el va guanyar, confessà a casa el seu “pecat”. Curiosament, també va acabar treballant per a l'Ensesa als Químics, després que resolgués pactant una vaga, que era un fet insòlit en aquells anys.

Joan Condom va ajudar sempre els moviments de resistència a la dictadura, discretament. Va ser un dels fundadors de Les Voltes i, segurament, d'Òmnium. Al seu despatx tenia la col·lecció Bernat Metge, que havia regalat a la seva germana. I jo hi vaig tenir accés, i no vaig aprofitar prou.

Amb Dolors Condom ens havia unit sempre una estranya i sincera simpatia mútua que naixia de l'estimació pel seu germà. Ens trobàvem sovint, perquèella era a tot arreu on hi havia un acte cultural. Què farem sense ella?