Llibres i periodistes

El gens esperat salt de l'alcalde de Girona Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat ha provocat un efecte col·lateral: que les editorials s'espavilessin a encarregar alguns llibres que permetin conèixer amb més detall i profunditat la vida i miracles d'un home que, fins ara, resultava força desconegut per a la majoria de catalans. Pòrtic n'acaba de publicar un, Puigdemont, el president @KRLS, dels periodistes Jordi Grau Ramió i Andreu Mas. Aquests llibres, diguem-ne d'urgència, porten sempre aparellats com a mínim quatre perills que els poden convertir en un bolado que es desfà al primer contacte amb la realitat. D'una banda, la urgència, la necessitat de pensar-lo, escriure'l i editar-lo en un temps rècord. De l'altra, la poca consistència del text, fruit també de no poder contrastar moltes de les coses que s'hi diuen. El tercer podria ser la de convertir-lo en un massatge complaent amb el retratat. I el quart, que la història que s'explica, bastida de pressa i malament, no tingui els mínims de qualitat necessaris.

En aquest cas, tenim a les mans una molt bona peça de periodisme actiu que no cau en cap d'aquests errors. Jordi Grau és un dels grans periodistes de casa nostra, actiu, vital, savi i experimentat, amb el punt de rauxa necessari i tot el bagatge sòlid de molts anys de feina ben feta i aquella mirada poderosa que només es pot aconseguir amb un cor bonhomiós i una professionalitat inqüestionable. Conec menys Andreu Mas, però seguint el seu treball quotidià, és fàcil veure que tampoc no és dels que deixen les coses a mitges. El resultat és un llibre que es devora amb facilitat. Escrit en un estil directe i sense artificis, aconsegueix a la perfecció el seu objectiu, dibuixar el retrat del nou president amb aquella mirada polièdrica i plural que només poden aconseguir dos periodistes que han viscut braç a braç amb la persona que retraten, que han acumulat vivències i sensacions i que posen negre sobre blanc totes les seves percepcions nascudes del dia a dia, una experiència que no enganya.

De fet, un dels grans mèrits, que fa que el llibre sigui de lectura obligatòria, és que no és en absolut complaent ni amb la persona ni amb el personatge. Dibuixa mèrits, defectes i fins i tot algunes virtuts que, portades a l'extrem, poden ser fins i tot contraproduents. Un retrat càlid però també crític des de l'inici fins al final; de fet ho deixen (per obligació) amb el malestar que genera el nomenament de Ballesta entre els seus companys de partit. un contundent treball periodístic que parla de les amistats, dels equilibris de poder, de la feina, de la vida personal, de les contradiccions, dels pensaments, de la història personal, del caràcter. Un llibre d'aquells que només poden fer periodistes en majúscules com Grau i Mas, que és, per damunt de tot, una brillant mostra d'ofici en un temps en què aquesta feina no passa pels seus millors moments de prestigi i que ens reconcilia al cent per cent amb la professió. Un encert.