Opinió

Keep calm

Llibertat embargada

En aquests moments, UDC i CDC tenen poques coses més en comú que la disputa sobre el deute compartit i la situació de les seves seus

Fa alguns mesos, en un esmor­zar a l'hotel Ritz de Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida va adme­tre que el deute d'Unió Democràtica de Cata­lu­nya era “impor­tant”; però, tot seguit, va pun­tu­a­lit­zar: “Tenim uns locals que no estan embar­gats.” La referència final no era aleatòria. Es trac­tava d'un dard enve­ri­nat que llançava al seu antic soci. Però, al cap­da­vall, ens per­met posar damunt la taula la deli­cada situ­ació finan­cera en què es tro­ben els dos mem­bres d'una fede­ració que es van repar­tir el país durant anys i que, en aquests moments, tenen poques coses més en comú que la dis­puta sobre qui assu­meix el deute com­par­tit (12,3 mili­ons d'euros) i la deli­cada situ­ació en què es tro­ben les res­pec­ti­ves seus.

En el cas de CDC, el jutge va orde­nar fa mesos l'embar­ga­ment pre­ven­tiu de quinze locals per tal de res­pon­dre a l'ano­me­nat cas Palau. La situ­ació a UDC no és exces­si­va­ment millor. Amb un deute de 19 mili­ons i una cai­guda en picat dels ingres­sos (pro­por­ci­o­nal a la dels resul­tats elec­to­rals), els actu­als diri­gents han hagut d'anun­ciar un con­curs de cre­di­tors que, iro­nies del destí, es va donar a conèixer el dia abans que 100 dis­tin­gits comen­sals aco­mi­a­da­ven, per sor­presa, l'antic pre­si­dent del comitè de govern d'UDC. Davant aquest esce­nari, les seus del par­tit, valo­ra­des en 6 mili­ons d'euros segons la dar­rera fis­ca­lit­zació del Tri­bu­nal de Comp­tes, s'han con­ver­tit en una de les poques sor­ti­des per fer front a una situ­ació extre­ma­da­ment deli­cada.

En qual­se­vol cas, tant les seus embar­ga­des de CDC com les seus hipo­te­ca­des d'UDC posen en evidència la neces­si­tat d'abor­dar, una vegada per totes, el sis­tema de finançament dels par­tits polítics, sobre­tot per con­tro­lar molt millor els seus comp­tes i evi­tar situ­a­ci­ons de difícil retorn. No es tracta només d'un pro­blema econòmic, sinó també polític. La dependència finan­cera dels par­tits és un pri­mer pas o un símptoma, si es vol, d'una lli­ber­tat política embar­gada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.