La penúltima revolució

Durant el viatge de retorn a Cuba després de la seva darrera visita oficial a Nova York, l'any 1979, un periodista li va preguntar a Fidel Castro què seria el primer que faria si es convertís en alcalde de la ciutat que mai dorm. Fidel, sempre agut, va contestar: “El primer que faria seria renunciar al càrrec. Nova York és una ciutat ingovernable.” Han passat els anys i ara que la presidència dels Estats Units ha decidit per fi tornar-li la visita, resulta que Fidel ja no surt a les fotos i que segurament tampoc governa gaire.

Cuba s'encara al canvi, ho ha sentenciat Mike Jagger dalt l'escenari, i els devoradors d'hamburgueses, amb Donald Trump al capdavant, s'esmolen les dents per clavar queixalada al paradís revolucionari tan bon punt obri de bat a bat les portes al capitalisme. Si Trump no resulta elegit inquilí de la Casa Blanca, es veu que obrirà un hotel a l'Havana. Si, en canvi, es converteix en el nou president ja no li caldrà comprar res perquè el món sencer serà de la seva prioritat. Obama, l'amable, ha acudit a l'Havana per desmantellar amb un somriure el que queda de la revolució però ningú es preocupa de desmantellar la revolució ultradretana que s'està engendrant a l'Amèrica Profunda. És una constant dels governs dels Estats Units que, tal com deia Josep Pla, sempre s'han dedicat a organitzar guerres a fora del seu país perquè els agrada molt viatjar.

S'acabaran els discursos, es donaran per finalitzades les visites oficials i el més probable serà que Obama i els Rolling Stones abandonin Cuba i que s'hi quedin tots els Trump. I aleshores la Cuba embargada, la perla caribenya sempre cobejada pels acaparadors de dòlars, l'illa on els guerrillers es van convertir en polítics, tornarà a desaparèixer de la urgència de les portades. Fins a la propera campanya presidencial dels Estats Units, fins a la propera embranzida feixista, amb l'esperança potser una mica ingènua que l'última revolució sigui en realitat la penúltima.