Perversitats

De campaments de refugiats a centres de detenció. Aquest és el primer efecte del pervers acord a què van arribar la Unió Europea i Turquia davant la crisi dels refugiats. Els milers de persones arribades a les illes gregues es troben literalment tancats en uns recintes on, segon efecte de l'acord pervers, es troben sense l'assistència desinteressada d'ONG com ara Metges sense Fronteres, Save the Children i fins i tot l'ACNUR, que van decidir suspendre els seus treballs dins dels centres de detenció en considerar que el pacte euro-turc vulnera la legalitat vigent. No volen ajudar a registrar ni a identificar els refugiats, no volen ser còmplices d'un acord que no té en compte les necessitats humanitàries ni de protecció dels sol·licitants d'asil. Aquests són només dos dels efectes de l'acord pervers adoptat per una Europa que està demostrant que només mira per ella. Una Europa que no té força ni valor per enfrontar-se de cara a una crisi humanitària com la dels refugiats i que ha hagut de recórrer a un tercer, que no és precisament un exemple en la defensa dels drets i les llibertats democràtiques, per intentar frenar l'arribada de refugiats a Grècia.

Però, què passa amb els que ja són al continent? Els plans per redistruir-los equitativament entre els diferents països membres sembla que ha quedat en paper mullat. Només cal veure què hi està fent el govern espanyol, que malgrat haver-se compromès a acollir unes 17.000 persones no té cap problema per fer oïdes sordes a l'oferiment fet, ja fa mesos, des de Catalunya per albergar-ne uns 4.500. No dóna cap mena de resposta, però després se sent ofès quan el govern català, davant el silenci administratiu, per no dir per inacció total, es decideix a traslladar l'oferiment directament a la Comissió Europea. A l'alcaldessa Colau sí que van tenir el detall de respondre, encara que en sentit negatiu, a la seva iniciativa d'acollir un centenar de persones procedents d'Atenes. Respostes perverses per part d'un govern que fa que està en funcions des de molt abans de la celebració de les eleccions i que sembla que, davant d'una iniciativa que ve de Catalunya, sempre hi ha un no taxatiu com a resposta. Encara que es tracti de ser solidaris.