La nit d'Europa

En el marc dels habituals exercicis de culpabilització que afecten les elits europees després d'una matança com la de Brussel·les el dia 22, destaca l'opinió de Gilles Kepel, que acusa Bèlgica de ser un “Estat fallit”: “La confrontació entre flamencs i valons francòfons ha assolit ja nivells de guerra civil larvada. Hem arribat al punt que les dues policies no es parlen entre elles.” Considerar que l'existència de dues realitats nacionals afavoreix l'atac de l'enemic és molt propi de mentalitats jacobines, però també una pixada fora de test que ens aparta de la comprensió del problema. Són precisament les polítiques d'integració europea –i consegüentment de desintegració nacional– imposades des de dalt, des de la UE, que ens han portat a la situació actual d'indefensió. Ara, si bé la coordinació entre policies i serveis d'informació té molt de camí per córrer, ja sabem que això no ho resoldrà tot. Com recuperarem la nostra civilització perduda? No serà ignorant els barris fora de la llei on s'imposen els quintacolumnistes, sinó desmuntant-los; no serà facilitant la feina als predicadors de l'odi, als reclutadors i als propagandistes, sinó expulsant-los; no serà incrementant la permeabilitat de les fronteres, sinó impedint-la; no serà incorporant més contingents de població provinent de zones en guerra, sinó impedint-ho. I no, no serà, com creuen les llumeneres del procés, creant un “nou país” pluriacollidor que esdevingui un forat negre sense política de defensa ni ordre públic.