Opinió

De set en set

Ens fan fora

El Tribunal Suprem tracta
el nostre idioma com una llengua estrangera

El Tri­bu­nal Suprem situa Cata­lu­nya fora d'Espa­nya. Ha dema­nat que li enviïn traduïda al cas­tellà docu­men­tació rela­tiva al dipu­tat Homs. La Cons­ti­tució diu que hi ha diver­ses llengües espa­nyo­les. El català, segons el Suprem, no és una d'elles. Tracta el nos­tre idi­oma com una llen­gua estran­gera. En ambi­ents cul­tes de Madrid cau­sen males­tar aques­tes reac­ci­ons primàries. En cer­cles uni­ver­si­ta­ris hi ha qui con­fessa sen­tir ver­go­nya ali­ena per homes i dones que no saben lle­gir llengües que, com la cata­lana, són de fet dia­lec­tes del llatí. L'estu­di­a­ren en el bat­xi­lle­rat. Una per­sona culta espa­nyola hau­ria de ser capaç de lle­gir por­tuguès, italià, francès, gallec, català, sense dema­nar un tra­duc­tor o una tra­duc­tora. En cer­cles polítics hi ha gent que lamenta aquests ges­tos sepa­ra­dors dels poders cen­trals que incom­plei­xen l'arti­cle 3.3 de la Cons­ti­tució. Allí es pro­clama que la riquesa de llengües dins d'Espa­nya és un patri­moni que ha de ser “objeto de espe­cial res­peto y pro­tección.” És una falta cons­ti­tu­ci­o­nal –i humana– de res­pecte i pro­tecció que ins­ti­tu­ci­ons de Madrid dema­nin que es tra­du­ei­xin els escrits en català. Julio Camba pro­po­sava que el català s'ensenyés arreu d'Espa­nya. Afir­mava que millo­ra­ria la fonètica dels cas­te­llans. Posava l'exem­ple del topònim Madrid. En aque­lles ter­res uns l'ano­me­nen Madriz i altres Madrí. Camba enve­java que els cata­lans, en pro­nun­ciar el mot Madrit, demos­trem que som com­pe­tents en idi­o­mes que no són el nos­tre. Pot­ser gràcies a això ens fan fora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.