El president ens visita

Transcorren plàcidament els últims dies de març i primers d'abril. “Ni fred ni calor sinó tot el contrari”, fa una dita d'importació. El diari havia fet saber a tot el personal actual i al que hi va passar fa temps, que el Molt Honorable President de la Generalitat, Carles Puigdemont, visitaria el diari el dijous 31 de març a les 19 hores. L'empresa i la direcció del diari el volien sorprendre amb una benvinguda col·lectiva i els vells que quedem gosaríem parlar amb antics col·legues. Així va passar. El president es retardà gairebé una hora, amb la qual cosa, afectivament, haurà estat la més productiva en molts anys. Gràcies, president! Gràcies!

L'actual president d'Hermes, Joaquim Vidal, li donà una desprotocol·litzada benvinguda recordant el seu pas de redactor per la casa i la posterior reeixida i ascendent projecció –guanyada a pols– fins al cim actual: la presidència de la Generalitat de Catalunya. Seguí el conseller delegat, Joan Vall Clara, el qual, contràriament a les seves habituals intervencions, curtes i sintètiques, ens obsequià sorprenentment amb una selecció de fets i gent i d'anècdotes gracioses o punxegudes, tot de persones de la casa, o relacionades. Fins i tot provà de riure, que no passà del somriure. Un encert, perquè seguir lloant la carrera de l'il·lustre visitant hauria estat fragàncies d'Heno de Pravia.
I parlà el nostre president; millor dit, l'exredactor del diari, el gironí de comarques, el col·lega i, una vegada més, l'afectiva improvisació –uns petits apunts mentre parlaven els altres dos– el to amable i proper, la fluïdesa i el prolífic vocabulari, captaren totalment els homes i dones d'ara i de sempre del diari. Jo, he de dir-ho, després de saludar no menys d'una cinquantena de jubilats, de tots els nivells i llocs, sobreeixia de satisfacció. Em portaren un seient i em vaig instal·lar a primera fila, al costat dels fotògrafs i dels treballadors de televisió, i d'una segona fila, de dones sobretot, amb les tablets a la mà captant imatges per a sorprendre la família amb el reportatge de l'acte. Parlà de la gent addicta anys i panys a l'empresa, i en aquest espai, amb sorpresa però amb satisfacció, em cità com a exemple de dedicació, servei a tots els nivells, de president a noi dels encàrrecs, de redactor a editorialista, d'accionista a conseller delegat. Mai ningú m'havia despullat així a la casa. Abans d'acabar, bo i fent una mena de resum, tornà a repetir l'exemplaritat de la meva actuació. Li vaig donar, més que gràcies, sincer agraïment per quelcom que principalment els joves ignoraven. Jo crec que s'assentarà com a president, agafarà seguretat i confiança en ell mateix, un xic més de fluïdesa en parlar i, com que no podrà evitar que l'escarmentin, no tancarà mai els ulls del tot. És un dir! El partit, però, ha de fer el seu paper, que no és fàcil. En aquest moment volen tantes coses!