Altres canals de Panamà

A Panamà van construir el segle passat un canal monumental per connectar els dos oceans més grans del planeta. Gràcies a la màgia de l'enginyeria, un vaixell ple de contenidors xinesos és al Pacífic i poc després apareix a l'Atlàntic en direcció a Europa. Ara sabem que hi ha més canals, en aquell país, i si fem entrar per un d'aquests un maletí ple de diner negre procedent d'un despatx polític d'Europa, apareixerà poc després en un blanquíssim fons d'inversió americà que cotitza en borsa i que a més dedica part dels beneficis a alguna fundació benèfica. L'economia i la política mundial són una gran obra hidràulica plena de tubs subterranis que ho connecten tot amb tothom. Hi poses la comissió d'una adjudicació d'una depuradora catalana, i al cap de poc reapareix en forma de complex hoteler al Carib. Els partits que volen donar formació als seus càrrecs els paguen tot de màsters en dret, administració, relacions internacionals i ciències polítiques, però avançarien més oferint-los directament una enginyeria de camins, canals i ports.

Als humans ens agrada filosofar i imaginar mons lluminosos, però després ens passem molts dissabtes visitant grans superfícies de bricolatge, portant el cotxe al taller perquè ens revisin les juntes i els tubs per on s'escapa l'oli, i quan ens fa mal alguna cosa anem a cal metge per descobrir que nosaltres mateixos estem fent de tubs i conductes silenciosos que transporten líquids i impulsos nerviosos en tràfic invisible però constant. Així que ens hauríem de fer a la idea que a l'hora de fer política i economia el poder, la més humana de les construccions humanes, s'acabi guiant per la mateixa lògica hidràulica que guia les nostres vides.

A vegades tenim rampells i ens enfadem i canviem governs per dissenyar circuits i conductes més nous i transparents. Però mentre seguim dient-li al mecànic que si us plau no posi l'IVA a la factura, l'únic que fem és posar pedaços a una vella canonada.