Keep calm
Un senyor de Manchester
de competències des d'una escala estatal cap a una de més propera a les persones
“Les decisions preses localment poden conèixer millor les necessitats i aspiracions de la gent que viu i treballa al territori.” Aquesta frase no l'extrec de cap exaltat pamflet independentista, sinó del lloc web del Great Manchester Combined Autorithy, un organisme que agrupa diversos municipis al voltant de la ciutat de Manchester i que agrupa 2,7 milions de persones. Si bé tots hem sentit parlar de la devolution escocesa, a la qual tots associem una reivindicació nacional equiparable
a la catalana, també des d'aquesta
regió anglesa es treballa en el traspàs de competències des d'una escala estatal cap a una de més propera a les persones.
En un article publicat recentment a The Economist hi deien que el Regne Unit és el país més centralitzat d'Europa –no sé si és precisa aquesta afirmació–, amb un 90% dels impostos i
un 75% de la despesa pública dependents directament del govern de
Westminster. Això ho contraposaven amb els diversos moviments de descentralització, entre els quals hi ha aquest de Manchester que des de divendres passat ha començat a gestionar el seu propi sistema sanitari, integrant-lo amb els serveis socials. A part d'aquests aspectes assistencials que hem esmentat, entre les noves competències que ha anat incorporant la regió n'hi ha de relacionades amb temes tan diversos com el transport, l'habitatge social, l'atur i la construcció d'infraestructures. Totes aquestes reivindicacions ens sonen bastant.
Llegint això no puc deixar de pensar en el llibre Londres-París-Barcelona d'Enric Vila, on explica que la contribució catalana a Europa i Occident pot ser l'aposta per un model basat en el comerç, la flexibilitat i en formes de govern de petita escala, en contraposició als estats mastodòntics, rovellats i parasitaris. No tinguem miraments perquè a dia d'avui un senyor de Manchester qualsevol –ja no dic un d'Escòcia– pot entendre perfectament què volem, si li ho expliquem.
