Menorca biosfèrica

Almenys en dos cops ens hem ocupat en aquestes pàgines de la contraposició entre Menorca i Eivissa en les seves economies i maneres d'entendre la societat i,
políticament, el futur dels illencs. També ho ha fet Miquel Puig en un dels seus llibres en raó d'aquells articles. Avui, de la que Josep Pla identificava com el lloc més estudiat de les terres de parla catalana, en voldria fer una nova radiografia en un moment en què sembla que l'economia menorquina va cap a millor. Remunta l'economia des del preservacionisme de la naturalesa com a reclam, després d'una cruïlla prou complexa en què l'illa ha aguantat una pilota de set i quasi de partit per mantenir-se com a reserva de la biosfera.

Tot apunta que aquest any serà per a Menorca un bon any. La demanda externa millora, i es preveu una bona temporada de visitants. Sense fragilitats afegides a la seva indústria tradicional del calçat, el turisme surt ara al rescat. Seria temptador dir que la crisi ja ha passat, però no ho sabem amb certesa. Vés a saber què pot venir demà que no està previst i queda fora dels nostres balanços! Però si passa no serà com l'altre cop en què ens havíem begut l'enteniment amb les nostres irresponsabilitats, més enllà dels problemes generals sobrevinguts.

Menorca ha resistit bastant bÉ la pitjor de les conjuntures, en què s'ha ajuntat l'atur i les fallides empresarials amb l'expectativa que alguns mantenien que el desori s'amortiria fent el mateix que fins ara. Felicitem-nos tots plegats d'haver aguantat el ruixat, socialment prou dolorós. S'ha depurat en bona mesura l'estructura productiva, tot i que encara resta parc d'habitatge en venda i cauran més i més botigues i botiguetes, bars i barets, restaurants i restaurantillos que no es diferencien ni en el gènere ni en el tracte. Dolorosament, part de la població nouvinguda i autòctona ha hagut de migrar, justos i pecadors en una economia que no podia donar més de si fent rodar la roda del terciarisme sense morir en l'intent. S'ha salvat la pilota de set i possiblement de partit per als conservacionistes, preservacionistes de l'aposta de la Menorca biosfèrica.  I s'ha fet sense gaires drames humans al carrer, de desnonats i sense sostre, tot i que la política social no ha estat a l'altura. No ho estat ni en el moment del boom migratori amb les polítiques d'acollida, tan necessàries com inexistents, ni en les d'apaivagament de la crisi, en què el voluntariat social està suplint allà on no han arribat les polítiques públiques. Una excepció del que dic, que segur que existeix, continua essent un drama, però acceptem que sembla que l'economia ja va a millor i no a pitjor.

Guanyada la conjuntura a contracorrent de molts que defensaven les seves butxaques, salvat l'interès més a llarg termini sobre qui preveia només “salvar la temporada”, ara toca continuar treballant. Treballem si pot ser des del convenciment que aquest és el camí apropiat: conservar dóna fruit, trinxar territori és fam per a demà, produir i consumir incessantment no és sinònim de més benestar, és la renda per càpita, si de cas, i no el creixement del valor afegit brut el que ha de importar. Convé mantenir imatges i aptituds del que vol ser l'illa. Sabem que són etiquetes i que les actituds son més importants, però seria convenient fer-ne virtut: slow motion (aquí no es corre; isla bonita, de la calma, “a poc a poc”); els cotxes que circulen no els hauríem de voler de dièsel; els de lloguer, elèctrics, i tots pagant a l'illa l'impost de circulació. Sabem que no podem escollir demanda en un món lliure, però prioritzam una determinada oferta (i aquesta la cuidam i en fem complicitats): tranquil·litat –lluitant contra sorolls–; ni megadiscoteques ni borratxeres al carrer, i sempre intransigents amb les drogues. Els recursos naturals conciliats amb els productius.  Imatges de marca i segells de qualitat; integració de la cistella del visitant amb produccions de proximitat. Segur que per a molts sonarà a tòpics, però mai fa bon vent per qui no sap on va. Menorca, amb precaució, ja pot desplegar veles.