Paperassa panamenya

Mentre els escanyapobres d'arreu del planeta pateixen per si el seu nom surt a la famosa llista, la immensa majoria de la població ens resignem simplement a no sortir-hi mai. En diuen papers de Panamà però sembla la llista de convidats al proper casament de la Preysler i en realitat és la mateixa entabanada de sempre amb nom nou. Quan en Mario Conde salivava pels beneficis del Banesto ho van batejar amb l'expressió enginyeria financera; quan en Solchaga perdonava la vida als manaires de la banca ho van anomenar exempcions fiscals; més endavant els profans en riquesa vam saber que en deien Simcav, la sigla que designa les societats d'inversió mobiliària de capital variable; i ara que s'ha filtrat l'escàndol panameny ja podem familiaritzar-nos amb un altre eufemisme: offshore, la trampa que serveix per amagar les fortunes sota la catifa amb refinada impunitat classista. Mentrestant, els que mai sortirem als papers ja en fem prou d'anar tirant sense fortunes ni tecnicismes, perquè ens escau una altra expressió molt més entenedora: “Al burro flac tots els tàvecs piquen.” Que l'existència del cau i de les feristeles que hi nien s'hagi esbombat a l'inici de la campanya de la declaració de la renda ja és una casualitat ben cruel. Així podem llegir les notícies sobre la paperassa panamenya mentre omplim l'altra, de paperassa, la que cada any ens ploma en nom d'uns interessos generals que aviat ens quedaran més lluny que els paradisos fiscals. Però que vigilin els guardians de la impunitat perquè només hi ha una cosa pitjor que descobrir que ens han estat robant la cartera: comprovar que l'única condemna per als lladregots és augmentar els seus estalvis. Anys enrere, quan vivíem en el miratge de la bonança, es va posar de moda proclamar que les esquerres i les dretes ja no existien. Naturalment, ningú va qüestionar mai que deixés d'existir a dalt i a baix, que és com tota la vida s'ha definit els que surten als papers de Panamà i els que no hi sortirem mai.