Atropellaments?

Per què només es comenta que hi ha hagut un atropellament, en comptes de parlar, d'explicar clarament, que es tractava d'un suïcidi? Per què es fan servir tants eufemismes en una societat cada dia més contradictòria, neuròtica i exhaurida? Per què es menciona amb tanta insistència, en les tertúlies i les tribunes de premsa, la necessitat d'incrementar, en l'àmbit públic i polític, la transparència i, per contra, cada vegada s'usa un llenguatge, tant parlat com escrit, més críptic? Sí, estimats lectors, a un servidor –com a usuari del ferrocarril convencional d'ençà de fa més de quaranta anys– el molesta, l'indigna molt que quan ve un tren amb retard per un atropellament, no es vulgui dir ni analitzar que, en la majoria dels casos, ha estat un suïcidi social; és a dir, un suïcidi producte de causes sociolaborals greus. I, malauradament, encara que alguns esmenten, amb molt de furor, que estem sortint de la crisi, aquesta greu problemàtica cada dia va a més.

És molt simptomàtic, en aquesta societat europea tan injusta, postmodernista, cínica, hipòcrita i amb grans dosis de nihilisme polític i econòmic, que costi tant normalitzar els suïcidis (ni parlar-ne de les causes) per evitar que això es converteixi en una epidèmia social.

També és molt curiós, en una societat supertecnificada i supersofisticada, que el tren, un invent vital del segle XIX, encara exerceixi un paper important, com una mena d'element romàntic, per posar fi a l'existència humana; i més concretament, per posar fi a molt de patiment social. Siguem clars. No es vol tractar dels suïcidis, tant si són per atropellament ferroviari o per intoxicació de fàrmacs, perquè caldria esmentar les profundes causes d'aquesta xacra social.

En un moment molt delicat per a Europa i el món, quan comprovem que la crisi és la gran coartada, la gran excusa per aplicar una brutal eutanàsia eugenèsica per anar eliminant els més febles, i quan observem que la política en majúscules ha estat segrestada per l'economia nihilista; la censura, també en el cas dels suïcidis, provoca asfíxia antidemocràtica. Senyors poderosos i prepotents, ja n'hi ha prou! Cal començar a dir la veritat i reformar en profunditat el sistema; altrament la democràcia i la llibertat seran derrotades i substituïdes per l'autoritarisme estúpid, la depredació banal i la violència sense límits.