La seva tanda, senyor Rajoy

Això venia a dir, pam amunt pam avall, ahir la premsa de Madrid. S'ha acabat el torn de Sánchez. Ara és una altra vegada Rajoy qui haurà de fer valdre els seus diputats... fins d'ací a dues setmanes. Perquè la funció comença a acabar-se. Aviat es convocaran noves eleccions d'ofici a Espanya i, senzillament, la política oficial haurà perdut mig any; que no és perdre gran cosa perquè, si hagués governat el PP, hauria fet poc o molt igual. Pel que fa als altres, senzillament no volen governar. O no els deixen. El PSOE no vol governar. Quan el seu comitè federal va prohibir a Sánchez pactar amb Podemos o amb el PP, li tancava totes les portes. Els socialistes volien deixar passar l'oportunitat o pretenien que Podemos se sacrifiqués. Podemos ni vol sacrificar-se ni pot governar. Diuen que a partir d'avui Rajoy espera que Sánchez li torni a trucar per pactar les condicions que hauria de complir un govern presidit per ell. Com que els dirigents del PP han fet divisa de l'arrogància, abans de donar-hi hora, el candidat popular demana que el secretari general del PSOE faci “un gest”. De què? De penediment? Abans de les darreres eleccions a Espanya n'hi havia que parlaven de “la vella” i “nova política”. Com les bandes de música o les colles de castellers. A Espanya només n'hi ha una, de política. La de sempre. La de les exclusions i la terra cremada. La que només sap governar si és amb majoria absoluta. És el torn de Rajoy. El torn de fer el ridícul.