Iceta i companyia

Un dels escàndols més importants d'aquests dies ha estat l'esbombada del dinar “secret” del vicepresident Oriol Junqueras amb el candidat del PSOE, Pedro Sánchez. El fet: dinar –prudent, ...si voleu–, seguit de la filtració. De moment, no se sap qui l'ha filtrat. Al mateix temps, el Grup Godó –La Vanguardia i 8TV– l'escampa pel rotatiu i la cadena. “Qui ha xerrat?”, es pregunta tothom.

És ‘el Confidencial Digital' que publica el perquè de tot plegat, amb tots els ets i uts, de dalt a baix. Ha estat Miquel Iceta qui ha llançat per l'aire la notícia. Notición, diuen a Madrid. Quina relació hi pot tenir Iceta? El digital ho explica així: “El secretari general del PSC era un dels pocs càrrecs del partit que havien estat informats de la trobada. A més, guarda molt bona relació amb directius del Grup Godó.” El rotatiu digital també aventura totes les hipòtesis sobre les intencions d'Iceta: pretén crear malestar dins JxS per tal que se'n vagi en orris, és a dir, que es trenqui definitivament. No compta, el faceciós polític, que JxS la sap molt llarga i, en lloc de fer que els caigui el cel pel cap, fan una foto d'en Puigdemont i en Junqueras quasi agafats de la mà.

Coneixen allò del tret per la culata? Doncs exactament. Iceta ni devia sospitar que la bomba cauria al bell mig del carrer Ferraz, alçant pels aires tot el personal, els de la nova política, els de la clàssica, els de la vella, els elefants blancs. Pedro Sánchez és la diana de tots els ulls desorbitats. El drama del candidat és superb. Rebutjat pel partit en pes, li perilla, no tan sols la investidura, sinó la presidència del partit i qui sap si el carnet i tot.

Pablo Iglesias entra en joc de seguida. Corre cap al Palau de la Generalitat que, no ho oblidem, els catalans són la pedra a la sola de la sabata de tot el xou que es porten a Madrid per a fer una correcta coalició i posar-se a governar. Iglesias mira el president Puigdemont i li diu alguna cosa fàcil de descobrir: et necessito. Hacemos pacto de izquierdas y contamos contigo.

De res no ha servit tant anar amunt i avall. En el cas que haguessin fet el pacte, Pablo Iglesias seria rebutjat en la sessió d'investidura. Pels seus. Què ens espera, als catalans, en unes noves eleccions amb clar triomf de les dretes –vull dir del PP, de C's, i del PSOE–? Una declaració unilateral d'independència. No hi haurà cap més remei.