Un poble i una revista

No vull restar ni un pam de mèrit
de la qualitat catalana de Barcelona, l'indiscutible cap i casal, malgrat que la seva condició cosmopolita i l'atracció industrial han donat cabuda a moltes altres maneres de ser i de pensar, de vegades fins i tot contràries als interessos de Catalunya. Però m'agrada també remarcar el fet que el país igualment disposa d'una gran força a les ciutats petites i, sobretot, en certs pobles de gran valor. Anys han passat de sentir dir a certa gent que el català desapareixeria perquè ja no es
parlava a les grans poblacions. Contràriament, i el temps m'ha donat la raó, m'atrevia a assegurar que la persistència rural i semirural ajudava a garantir-ne la supervivència i era al mateix temps una font de
riquesa.

Una fermesa i un valor que admiro
especialment es troba a Santa Maria de Palautordera, a la falda del bell Montseny, un dels grans emblemes de la geografia catalana. Des de la meva perspectiva de foraster, encara que sigui de visitant freqüent, he
de dir que els seus habitants representen una encesa contradicció dels estereotips –gasius, esquerps, tancats, egoistes, etc.– que certa genteta fa córrer dels catalans. La generositat, l'hospitalitat i l'afectuositat que he tingut el goig de trobar-hi i de gaudir m'han tocat el cor. Que en fa, de temps, que no m'hi sento gens estrany i, sobretot, que des de la meva llar mexicana els trobo molt a faltar. Sense escarafalls, la gent de Palautordera ha mostrat una catalanitat ferma, senzilla i fins i tot amorosa. Podria dir que és difícil de trobar un tracte tan afalagador, tan fi i, al mateix temps, senzill i franc. La nostra amistat no té cap recargolament ni hipocresia; es fa sentir d'una manera natural i prou.

No deixa de ser emocionant, per a una persona que ve de lluny, trobar-se, per exemple, amb una biblioteca molt maca que du el nom de Ferran Soldevila, o una associació cultural molt activa que es diu Frederica Montseny. Però el que més ens mostra la seva fortalesa és la revista Bagant, que com el seu nom diu, ajuda a contenir i regular el corrent de catalanitat de la gent que hi corre. Per una banda, cal destacar la seva regularitat i formalitat: quatre cops l'any, segons les estacions, se'n publica un número. Ara ja treu el nas el 36 (primavera de 2016), el qual parla ja de nou anys de vida, que no és poca cosa. Però no és pas aquesta una revista parroquial que només interessa als qui viuen a la parròquia. Podríem dir que, segons els principis establerts pel que en diuen la microhistòria, Bagant és una mirada al món des del bell mig del poble i s'interessa per tot el que pot tenir valor per als que hi viuen, encara que s'esdevingui a l'altra banda de món. És el que en podríem dir, sense ànim de provocar algun somriure irònic, una mena de visió universal del poble, la qual esdevé sempre molt interessant. Quin privilegi poder-me considerar amic de Palautordera!