Que votin els joves

Que l'assenyada proposta de permetre votar als joves de setze anys no obtingui unanimitat al Parlament espanyol retrata molt bé la seva minoria d'edat democràtica. La iniciativa ha partit d'ERC i ha estat molt ben defensada per Gabriel Rufián, un dels diputats que precisament ha vingut a rejovenir aquesta classe política tan encarcarada. Però no serà fàcil reformar el sistema electoral per anivellar-lo al dels països més moderns perquè els mateixos que han exclòs del mercat laboral el cinquanta per cent dels joves són els que també prefereixen marginar-los del mercat electoral. Gent que, tal com ha sentenciat Rufián, “s'ofèn més amb unes rastes que no pas amb un sobre amb diner negre”. Poder votar no vol dir que hi estiguis obligat, ho saben prou bé els adults que s'abstenen en percentatges enormes cada vegada que se'ls convoca a les urnes. El dret a vot tampoc transforma ningú en millor persona, però sí que obliga el sistema democràtic a ser més exigent amb si mateix. Si els joves de setze anys es converteixen en clientela electoral, els partits es veuran obligats a ser molt més conseqüents en l'elaboració i l'execució dels seus programes electorals. Mentrestant, el que no podem fer és retreure als joves la seva inanició social i alhora negar-los la possibilitat de transformar amb el seu vot la realitat que els ha tocat viure.

A favor de la reforma s'han sentit arguments d'una solidesa incontestable i d'una obvietat contundent: si una persona pot respondre penalment dels seus actes a partir dels setze anys no té cap sentit que no pugui votar. En realitat la franja d'edat és tan sols una manera de definir les diferents etapes biològiques que travessen les persones al llarg de la seva existència. Però la majoria d'edat tampoc és cap garantia de seny, perquè hi ha joves que demostren una maduresa admirable a una tendra edat mentre que hi ha perfectes pòtols que amb el pas dels anys només fan que empitjorar.