Allò sagrat

Fa temps que ens trobem davant de lleis, institucions i preceptes que són considerats com a sagrats i intocables, com si fossin absolutament naturals i que de cap manera poden ser qüestionats, revisats ni molt menys rebutjats. Fa la impressió que hem tornat a temps immemorials on allò sagrat dominava totalment la vida pública i privada de les persones. Temps en què institucions com l'Església ens deien què és bo i què és dolent. I ho deien de forma categòrica, de tal manera que el no-compliment ens portava directament a les portes del foc etern.

Avui en el gran Reino de España hi ha dues institucions que són pràcticament considerades com a sagrades: la Constitución i la unidad de España. Fa poc que també era sagrada la Corona. Sortosament, ella sola ha baixat de l'altar sagrat. Només així es pot explicar l'enrenou que ha provocat l'esquetx de la Moliner a TV3 on cremava unes pàgines de la Constitució espanyola com a protesta per la sentència del Constitucional.

Un tribunal que anul·la el decret de la Generalitat contra la pobresa energètica. El PP, Societat Civil Catalana, Vox, i C's han posat el crit al cel i han tractat amb molta duresa tant Moliner com TV3. Alguns fins i tot han dit que actes així enfronten els ciutadans. I tot plegat per què? Doncs per visualitzar que 850 famílies, per escalfar-se, hauran de cremar un llibre o el que sigui perquè el TC els condemna a passar fred.

Molts pensem que el gest de Moliner és de gran valor, perquè defensa un dret i no va contra ningú. No serà que hem oblidat que si hi ha alguna cosa sagrada és la persona? Algú d'aquests partits i organitzacions que tant s'han escandalitzat per la crema ha dit res del patiment de tants refugiats i de tants milers de persones que fugen de la guerra, la fam i la misèria? I aquí sí que vulneren terreny sagrat: les persones, que es mereixen que els acollim i els ajudem.

Han dit mai res, els defensors de la Constitució i de la unitat d'Espanya, dels centenars de famílies expulsades de casa per no poder pagar la hipoteca i que no tenen on anar? I amb aquestes persones i famílies desnonades sí que toquen terreny sagrat.

Han aixecat la veu per denunciar les injustícies de les retallades en sanitat, educació i benestar? O que hi ha més de dos milions de persones que viuen sense cap ingrés i que l'Estat ha deixat abandonades? I tots són persones i, per tant, sagrades.

Podríem posar mil exemples més de com d' hipòcrites som donant per sagrat i intocable allò que és una simple opció. La Constitució és com el temple de Jerusalem convertit en un mercat i en un negoci. Seria molt convenient que democràticament fossin expulsats d'aquest temple que ells consideren “sagrat” tots els que l'han convertit en una cova de lladres i en un niu de corrupció i obscenitats.

El bisbe Omella també defensa la sagrada unitat d' Espanya. En unes declaracions a El Punt Avui diu que “Catalunya no ha de tenir conferència episcopal pròpia”. Tampoc ha entès que Catalunya és una nació i que la voluntat del poble està per damunt de lleis o preceptes. Hem de trencar tots els esquemes i posar les persones en el lloc més alt. Les persones són l' única cosa sagrada. Per aconseguir-ho, cremem tot el que calgui.