Mala premsa

“La mera existència de mitjans de comunicació privats és un atac a la llibertat d'expressió”: aquesta és una idea estrambòtica que sempre ha tingut Pablo Iglesias, i l'ha formulat prou vegades com perquè no pugui sorprendre que l'altre dia en un acte públic comencés a desqualificar un periodista, fins a arribar a l'insult. Pot semblar, això sí, una mica prematura, aquesta declaració d'hostilitat –que respon també a l'interès per mantenir cohesionat el seu ramat–, però no hi ha dubte que controlar la informació des del govern és un objectiu estratègic, i que des del primer moment aniran a coaccionar i, tot seguit, tancar els diaris, les ràdios i les televisions existents; al mateix temps, en crearan de públics en què se sentirà només, diran ells, la veu del poble, és a dir, direm els altres, la consigna del govern. Aquesta gent veuen el súmmum de la informació democràtica en les intervencions per televisió d'Hugo Chávez, un tipus que era capaç fins i tot de donar ordres als seus súbdits sobre com dutxar-se. I no és estrany que la facció autònoma catalana d'aquest moviment hagi creat ara una polèmica sobre els estris políticament correctes durant la menstruació; és un test, a veure quanta gent es deixa guiar cap a un model de vida alternatiu. Només els mou la supressió de les llibertats amb vista al control social. De moment, ja condicionen la formació de governs; què passarà si arriben a tenir algun ministeri? I encara hi ha catalans que creuen que ells ens portaran el “dret a decidir”!