Elogi dels ‘spoilers'

De petits, el divendres cap al tard, corríem esperitats a veure els “quadres” acabats de penjar als vestíbuls dels dos cinemes del meu poble, el Centro Cine i el Cinema Montgrí. Els “quadres” –no he entès mai per què en deien així– eren uns grans cartrons gruixuts amb imatges de les pel·lícules i lluïen al costat del cartell oficial del film. Els cinemes els rebien uns dies abans i els havien de tornar a corre-cuita un cop acabada la projecció perquè la distribuïdora els pogués enviar a una altra població. Era la manera que el públic es pogués fer una idea del que veuria en el programa doble del diumenge a la tarda, en una època en què la informació no circulava com ara.

He pensat en els “quadros” arran d'aquesta obsessió que s'ha escampat amb això que anomenen spoilers, sorgida amb el boom de les sèries. La paraula ve del verb anglès to spoil, que vol dir “espatllar, esguerrar alguna cosa que esperes amb delit”. Els spoilers actuals són, doncs, informació –escrita, visual o oral– sobre l'argument d'una sèrie o d'una pel·lícula. Vist des d'aquesta perspectiva, un “quadre” d'aquells que vèiem de petits seria per a molta gent, a hores d'ara, un spoiler de primera categoria. Com també ho són –i molts se'ls han arribat a prohibir!– els tràilers de pel·lícules o sèries. Només faltaria que qualsevol detall els esguerrés l'espectacle que “esperen amb delit”. Per aquesta regla de tres, ja poden anar plegant les revistes de cinema. Tampoc sé per què publiquem encara informació de les estrenes al diari... La por de creuar-se amb un spoiler terroritza joves i grans, en un món on, justament, corre més informació que mai sobre sèries i pel·lícules. Tot plegat posa de manifest les absurdes contradiccions de la societat actual. Aquest dilluns, per exemple, era del tot impossible llegir els diaris digitals o seguir les xarxes socials sense trobar res que t'esguerrés la nova temporada de Joc de trons. L'alternativa? Refugiar-se sota la closca o amagar el cap sota l'ala. Comportaments animals en un món cada cop menys humà.