Obama, poca cosa

Recordo que fou Tom Harrington, catedràtic del Trinity College de Hartford (Conneticut), la persona que em va dir que Obama era només la peça adequada del sistema pel moment que vivia els USA en els inicis d'una crisi econòmica que seria d'abast mundial, que, això sí, enfortiria el país per ser el primer president negre i que proposaria unes reformes més estètiques que profundes. Cap confiança pel que feia a política exterior. Els resultats dels seus vuit anys de mandat estan a la vista. S'ha estavellat en el camí de dur el país vers una medicina d'abast universal. S'addueix el fre dels sectors republicans al Congrés, de les empreses privades que fan grans negocis a partir de la salut, de les empreses farmacèutiques i altres lobbies. Tot això ja se sabia; va fer una promesa electoral que sabia no podia complir.

Ha estat un pas extraordinari la presidència d'una persona de raça negra a la Casa Blanca. La pregunta és: què ha fet de substantiu per a la promoció global dels afroamericans diferent del que ja hi havia? Ha seguit amb poques variacions l'existent, com l'ensenyament general, el suport als estudis de promoció de joves afroamericans i les beques corresponents. Però no ha fet cap canvi profund en la seguretat als guetos, en una veritable promoció de la dona i no ha sacsejat la societat per aconseguir un ascensor social més ampli i divers. Ja no parlem del control d'armes, la violència policial i els prejudicis racials de la policia.

En política exterior ha fracassat davant el gihadisme, també a la guerra de Síria, on ha hagut de reconèixer el paper de Rússia, i no ha tancat la presó de Guantánamo. Per deixar un llegat positiu que esborri un mandat gris, ha reprès relacions bilaterals amb Cuba –de moment fet més publicitari que efectiu– i ha aconseguit l'acord amb la Unió Europea del TTIP ( Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió). Respecte a Cuba, cal el desbloqueig econòmic i llibertat per poder acceptar i tractar de tu a tu amb el veí gegant que és USA, però mentre hi hagi la gerontocràcia burocràtica dels Castro serà difícil de creure que Cuba pugui ser un estat democràtic i, mentre no ho sigui, els EUA no poden obrir la porta de bat a bat. Respecte al TTIP amb Europa, Alemanya no cedirà a les grans multinacionals que passen per damunt de valors democràtics i són un perill d'excés econòmic sense control a escala universal.

Pel que fa a Catalunya, si mirem les declaracions concretes sobre la unitat d'Espanya van ser tan fora de lloc, tan poc democràtiques, que van fer avergonyir els seus; alguns li van recordar que amb les lleis de l'opressor els EUA no serien un país independent, els negres no tindrien drets civils i ell no hauria pogut ser el primer president negre de la seva nació.