Casa Nouvilas

Les Fires i Festes de la Santa Creu 2016 arrenquen amb una de les activitats que, any rere any, es van consolidant com un referent ciutadà, la Mostra d'Art Floral. Al costat de les flors i plantes exposades pel treball de mans artesanes, la història i l'arquitectura de l'espai que les acull. Aquest any, la planta baixa i els jardins de la Casa Nouvilas. Una majestuosa escala dóna la benvinguda a un casal neoclàssic que va ser propietat i residència de la família Nouvilas, hisendats de Castelló d'Empúries i Rabós d'Empordà, descendents de Ramon de Nouvilas, un dels tres ministres empordanesos durant la I República (1873-1874). Nouvilas, ministre de la Guerra i abans capità general de Catalunya; el figuerenc Joan Tutau, ministre d'Hisenda, i el rosinc Francesc Sunyer Capdevila, ministre d'Ultramar.

La tradició militar de la família va tenir continuïtat amb el general Godofred Nouvilas, nomenat fill adoptiu de Figueres l'any 1925 per les seves gestions en la construcció de la primera escola pública, l'actual col·legi Sant Pau.

Actualment, la Casa Nouvilas i altres casals nobles de la ciutat, construïts la segona meitat del XIX o principis del XX, són l'exemple més clar de l'auge i el declivi de la burgesia figuerenca. Els uns deshabitats, els altres en estat precari; però la seva majoria amb un futur incert per la desaparició d'un sector social que va ser clau en la construcció de la ciutat moderna.

Quina és l'alternativa per mantenir la força arquitectònica d'aquests edificis? Evidentment, el seu ús, que recuperin una funcionalitat. Pública o privada. Tenim exemples molt positius d'intervenció pública, com ara la conversió de la Casa Pagès, casal noucentista, en la seu del Consell Comarcal (1998). Però, també, en tenim de negatius, com ara l'adquisició de la Casa Nouvilas, l'any 2008, per l'Ajuntament i el Consell Comarcal per 3,8 milions d'euros. Després de vuit anys, encara sense un destí clar. L'administració no pot comprar només per satisfer les necessitats d'uns propietaris, a Figueres en tenim alguns exemples, sinó que ho ha de fer amb una clara finalitat d'interès i ús públic.

Aquests dies, les flors, l'arquitectura i la història ens acompanyen mentre passegem per la Casa Nouvilas. També a més d'un ens vindrà a la memòria l'epigrama de Carles Fages de Climent, A un nebot afortunat (*), dedicat al senyor Fina de Nouvilas: “La lot hagués tingut piles / no fores l'hereu Nouviles.” En canvi, per a l'actual alcaldessa la Casa Nouvilas és una herència enverinada.

(*) Epigrama posterior d'un altre dedicat a Florenci Nouvilas, que no va tenir fills: “La titola d'en Nouviles / és una lot sense piles.”