Opinió

LA CRÒNICA

Aquella Fira del Dibuix i la Pintura

Un ninot amb bigoti dalinià, barretina i espardenyes d'espart, posat dalt d'un burro, brandant un cartell en el qual es podia llegir “Visca Figueres” obria una comitiva amb un munt de pinzells i una paleta enorme de pintor. Sortien de la seu del Casino Menestral Figuerenc, al carrer Ample, enfilant cap a la Rambla de la capital empordanesa. La gent omplia els carrers que estaven engalanats amb centenars de banderoles espanyoles, se suposa que per celebrar les Fires i Festes de la Santa Creu. A la part baixa de la Rambla, i sota el monument dedicat a Narcís Monturiol, hi penjava una enorme bandera negra i vermella, la de la Falange Española. Res a veure amb les Festes de Maig republicanes. Les autoritats locals, provincials, civils i militars presidien els actes i homenatjaven la musa de l'any de la Fira del Dibuix i la Pintura del Casino Menestral, mentre el pintor de torn feia el retrat de la jove inspiradora dels artistes, que seia posant en una cadira preparada per a l'ocasió en un espai rellevant de la Rambla. La resta d'artistes mostraven les seves obres desplegades a les parades que hi havia d'un cap a l'altre del cèntric passeig figuerenc.

Tot plegat, uns actes i un seguit d'imatges que avui ens poden semblar anacrònics però que cada 1 de maig es van repetir indefectiblement durant molts anys, gairebé com en el film de Bill Murray Groundhog Day (Atrapat en el temps). Per a qui no recordi o no hagi vist mai aquest esdeveniment popular i artístic, recomano que busquin als arxius del Museu del Cinema de Girona –aquell museu que Tomàs Malloll va intentar sense èxit que es fes a Figueres– i hi trobaran unes imatges que no tenen preu, en les quals se'ns mostra com era fa més de cinquanta anys la Fira del Dibuix i la Pintura de Figueres. Un curt que s'ha pogut conservar, precisament gràcies al col·leccionista de cinema Tomàs Mallol, amb les imatges originals captades l'any 1964.

Avui, 1 de maig, se celebra la cinquanta-sisena edició d'aquesta fira, coincidint amb la diada més gran i més massificada de les Fires i Festes de Figueres. Després de gairebé sis dècades és interessant veure què en queda, d'aquella mostra d'artistes, i si en tots aquests anys ha evolucionat o ha experimentat gaires canvis. Sigui com sigui, els recomano que avui es deixin caure almenys una estona per les Fires de Figueres i ho comprovin. Vostès diran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.