Aquelles Fires ‘vintage'

La principal diferència entre les Fires i Festes de quan jo era petit amb les d'ara és que abans es feien servir animals com a reclam i diversió. Recordo tres llocs, talment com molts lectors d'una certa edat, on les bestioles eren un dels al·licients. Els més petits anàvem a pescar la tortuga, en una parada verda, octogonal, on una senyora amb unes arrugues semblants a les dels rèptils ens donava una canya. Amb més o menys traça pescàvem un d'aquests animalons que, amb la seva mandra reptiliana, restaven indiferents al guirigall de les fires. Enfilàvem un ganxo lligat a la seva closa i sota aquest hi havia un suro amb un número. Sempre toca... (pagant Sant Pere canta).

La gent més gran s'adreçava a una altra barraca que es deia La Rateta en què posaven un cobai o conill porquí al centre d'un cercle envoltat de forats, amb un número cadascun. Damunt l'animal baixava un cistell i quan el firaire havia venut totes les butlletes, aixecava el cordill i el rosegador corria i s'amagava en un dels caus. El número de l'amagatall era el guanyador.

També tenien molta requesta les funcions d'El torero bombero i La banda del Empastre. S'anunciaven com a espectáculo cómico-taurino-musical que, sense ser uns mags de l'humor, ni uns mestres de la tauromàquia i tampoc uns músics virtuosos, apropaven el jovent al món dels toros. De fet, un dels jocs dels patis escolars dels seixanta era treure's la bata escolar –obligatòria– i fer-la servir com a capa mentre un company de joc, amb un dit índex a cada costat del front, envestia.

Ara tot això seria impossible. La tortuga de la pesca infantil és una espècie protegida: li precintarien la parada. Si ho volguessin fer amb tortugues de Florida –de petites són innocents i de grans són indesitjables– hi hauria el risc que amb la seva agressivitat deixessin algun client manc com el capità Garfi. Els defensors dels animals boicotejarien l'atracció de La Rateta i l'assumpte arribaria al jutjat, amb cartes als directors dels diaris i peticions de dimissió per haver autoritzat la seva instal·lació. Dels toros ja ni em parlem. El record més divertit de fires va ser que mentre feien els focs artificials que tanquen les festes, quan la pirotècnia encén el rètol “Visca Figueres”, vam sentir la darrera sortida de Salvador Dalí. En una entrevista li demanaven: “Què opina de les proves nuclears al desert de Nevada?” Ell respongué: “Molt bé si després de les explosions atòmiques apareixen uns focs que diguin: «Visca Figueres!»”