La igualtat és per desnonar

A la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, sense parlar clar, les coses importants se li entenen perfectament. Quan va dir que la part de llei 24/2015 d'emergència habitacional i pobresa energètica que el govern espanyol va impugnar davant el Tribunal Constitucional perseguia garantir la igualtat, es referia òbviament al fet que a l'Estat espanyol s'ha de poder desnonar per igual arreu. La igualtat a preservar és la dels bancs, que no poden tenir a Catalunya obligacions que evitin el drama social de moltes famílies, que no tenen en altres llocs de l'Estat. La conclusió per a la molta gent, col·lectius i institucions que lluiten a Catalunya per la solidaritat i contra la pobresa hauria de ser evident, si una constitució ens prohibeix ser-ho és que toca canviar de constitució. Que el PP té la principal responsabilitat és una evidència. Però també ho és que el problema és estructural. Ahir hi va haver una resposta de país a Catalunya davant l'agressió del TC. Amb el suport de la immensa majoria de partits i institucions. Però no hem vist ni una sola iniciativa de pes a la resta de l'Estat sobre el tema. Simplement perquè la suspesa és una llei catalana. A hores d'ara el compromís per retirar tots aquests recursos davant el TC que atempten contra els drets socials o els drets democràtics de la ciutadania catalana hauria de ser un punt innegociable per a qualsevol acord de govern postelectoral. Però això no passarà, perquè el procés català ha trencat la dinàmica dels grans interessos creats que ara tenen en el nacionalisme espanyol l'ariet per a la seva preservació. I l'única opció és saber fins on està decidit a arribar tothom a casa nostra, des dels partits fins a la societat civil, es digui ANC o PAH, per defensar l'únic que és sagrat, que són els drets de la gent. De veritat i des del fons. D'això se'n diu una república que pugui aprovar una llei com la 24/2015, que va ser impulsada per la gent i per a la gent, sense que sigui suspesa a 600 quilòmetres de distància.