Monuments franquistes

La polèmica sobre el monument d'exaltació franquista de Tortosa té poc a veure amb Tortosa i molt amb el país sencer, que encara té –per vergonya de tots– residus feixistes en forma de plaques, monuments i símbols escampats pels espais públics de pobles i ciutats. Per això hem d'evitar abocar les nostres ires contra els tortosins per haver engegat un debat quan, en altres municipis, encara ni tan sols s'ha plantejat. El problema que haguem passat quaranta anys sense fer net del tot de la petjada del règim totalitari no el té l'Ebre, el tenim tots.

Aclarit això, m'atreveixo a dir que si hi hagués un monument franquista a la meva ciutat no voldria votar en cap consulta popular. Voldria només que el govern municipal el retirés sense perdre ni un segon per respecte a les víctimes d'un règim que va assassinar i torturar persones, que va aniquilar les lleis catalanes i les institucions democràtiques i que va prohibir la llengua.

Defensar que el monument franquista de la Batalla de l'Ebre pot esdevenir un monument per la pau és difícil de creure mirant els elements que el configuren; tot és un símbol de glorificació franquista: l'estructura formada per dues punxes en forma piramidal que simbolitza el jou i les fletxes, l'àguila de l'Imperi hispànic, la creu de la croada nacionalcatòlica, l'estrella que aguanta el soldat caigut. Costa d'imaginar que amb un simple tunejat es pugui reconvertir tota aquesta càrrega simbòlica en un acte de promoció de la memòria històrica i la pau tal com dóna a entendre la consulta convocada per l'Ajuntament.

Benvingut sigui el debat –ja era hora!– i benvingudes totes les idees que vulguin aportar solucions. Parlant és com es resolen les coses en democràcia. Però sisplau, no fem més operacions d'imatge, que el franquisme és un tema massa seriós. Ja ens hem sentit dir massa vegades que El Valle de los Caídos és un “monumento a la reconciliación”. No ens ho diguem ara, nosaltres mateixos, els demòcrates.