De set en set
No voteu tant!
La Unió Europea hauria d'adoptar com a himne aquell poema de Bertolt Brecht que diu que si la gent ha perdut la confiança en el govern, el que ha de fer el govern és dissoldre el poble i elegir-ne un altre. El treball constant de reducció de la sobirania dels estats, a còpia de normes, quotes i multes imposades des de dalt per una burocràcia allunyada de la realitat, està provocant una desconfiança que aviat serà irreversible. Com va dir fa poc el primer ministre d'Hongria: “Europa, la nostra casa comuna, no és lliure.” Aquest sentiment s'expandeix i es tradueix políticament en la bona salut electoral que presenten opcions diverses i de mal qualificar que el telenotícies engloba amb l'abusiva etiqueta d'“extrema dreta xenòfoba”. A Alemanya, un partit nascut fa tres anys supera còmodament el 10% del vot. El mes que ve, al Regne Unit exerciran el dret a decidir sortir de la UE. A França, en les eleccions presidencials de l'any que ve, la sorpresa serà qui queda segon, ja que la candidata del Front National segur que queda primera. El desgavell més que previsible del que la UE presenta com una crisi humanitària de refugiats, i la seva acceptació del xantatge turc, donarà impuls a tots aquests partits que qüestionen les bondats de la construcció comunitària. Als passadissos de Brussel·les, en conseqüència, ja es deuen estar plantejant imposar als estats una dràstica limitació del dret de vot, perquè si continuen permetent que els europeus s'expressin, cada vegada ho faran més malament.