Més Dalí, a casa seva

El Teatre Museu Dalí de Figueres ens descobreix aquests dies el Dalí de l'etapa madrilenya en l'exposició temporal De somnis, passejos nocturns i vivències, que se centra en l'etapa d'estudiant del pintor, quan arriba el setembre del 1922, amb 18 anys, acompanyat pel seu pare i la seva germana, a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, fins al 1926. Una mostra que repassa amb divuit aiguades i cinc dibuixos (23 obres en total) uns anys intensos de la seva vida, en què coneix i es comença a relacionar amb Lluís Buñuel, Federico García Lorca, Maruja Malló i Rafael Barrada, entre molts d'altres joves intel·lectuals del Madrid bohemi. Precisament, entre les peces que es presenten, destaca la darrera obra adquirida per la fundació, Maruja Mallo en el Café de Oriente, una aguada de l'any 1923.

L'exposició al museu figuerenc coincideix en el temps amb la que es va inaugurar el passat mes d'abril dedicada als retrats que el fotògraf Philippe Halsman va fer a Dalí, en el marc del projecte Dali's mustache.

Les dues exhibicions demostren clarament un canvi d'orientació per part de la direcció del museu de donar més relleu a la presència del pintor, amb mostres temporals que s'afegeixen a la col·lecció permanent del mateix Teatre Museu. Una iniciativa que ve reforçada per altres activitats divulgatives de l'obra daliniana organitzades tant per la fundació com pels Amics dels Museus Dalí.

Si bé és molt important la feina que s'ha portat a terme durant anys amb exposicions de l'obra de Dalí arreu del món, sovint s'ha trobat a faltar el pas de mostres temporals sobre l'artista al Teatre Museu Dalí figuerenc, que contrastava amb la intensa activitat que porta a terme el Salvador Dalí Museu de Saint Petersburg de Florida, als Estats Units, on actualment es pot veure la mostra Disney i Dalí: arquitectes de la imaginació i que l'any passat va presentar, comissariar i exhibir Picasso-Dalí / Dalí-Picasso, que després es va poder veure al Museu Picasso de Barcelona. En aquest cas, encara hi va haver un apropament geogràfic amb el món dalinià empordanès, cosa que no va passar el 2013 amb la gran exposició que es va fer a París i Madrid, i que deixava una mica orfes els empordanesos i catalans amants del llegat dalinià.

Benvingudes siguin les darreres exposicions del Teatre Museu figuerenc, encara que només deixin entreveure un possible canvi de rumb.