Jutges amb criteri

La magra democràcia espanyola esmussa la gent sensata. Presenta tantes masegades estructurals, que tot fa pensar que a Espanya la democràcia és una aspiració fallida de la minoria il·lustrada. Així ha estat per les dècades de les dècades. La dita dreta i la dita esquerra només han estat històricament etiquetes que han definit bàndols àcids. Encara ara. Quan el PSOE o el PP governen amb majoria absoluta aspiren a desbudellar l'enemic. Assolen la terra. Intervenen en tot i volen controlar-ho tot. L'administració, el Parlament, l'educació, la gran empresa, la banca, la premsa i la justícia. La ingerència en aquest darrer front fa que la divisió de poders sigui una broma macabra. “Montesquieu ha mort”, diuen que va dir l'infame Guerra quan el 1985 el PSOE va aprovar la llei del poder judicial, que l'eliminava. La bestiesa s'ha fet més grossa. El Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem, el Constitucional i la fiscalia fan vergonya. Qui paga mana allà. Per això cal celebrar que en aquell rusc hi hagi gent amb criteri propi. Jutges, per exemple, que desafien el vesc del govern i que actuen a consciència. Com Jesús Torres, magistrat considerat “progressista” i titular del jutjat número 11 de Madrid del Contenciós Administratiu. Torres ha fulminat la bestiesa de la delegada del govern espanyol, que havia prohibit la bandera independentista catalana perquè li fa fàstic. Ara només cal que els seguidors del Barça aprofitin les febleses del búnquer. Avui, un culer, una estelada!