De set en set
Avió abatut
Els professionals de la seguretat en els aeroports passen molta ànsia perquè els passatgers no accedeixin a l'avió amb explosius, ni amb tornavisos, ni amb una trista ampolla d'aigua que no hagin pagat a preu de vi en les botigues posteriors als controls, i està bé que sigui així mentre hi hagi tanta gent que no respecta ni la seva pròpia vida. Però el problema, també, és a dins. Després que el vol MS804 de París al Caire acabés dijous passat en aigües de la Mediterrània, el New York Times ha informat que en aquest mateix avió, precisament, havien aparegut inscripcions d'amenaça unes quantes vegades des de fa dos anys. Probablement, obra d'afiliats als Germans Musulmans, moviment polític apartat del poder manu militari a Egipte, però quan treballadors de l'aeronàutica escriuen que “abatrem aquest avió” no és per prendre-s'ho a la fresca. I fa deu anys que Philippe de Villiers, a França, va publicar el llibre Les mosquées de Roissy –Roissy, és a dir l'aeroport Charles de Gaulle, d'on va partir el vol MS804, precisament–, que, entre altres consideracions, denuncia la islamització creixent de molts dels qui hi fan una jornada laboral: el del taulell d'informació, el qui comprova el passaport, el qui fa la radiografia de les maletes, el qui les transporta… N'han despatxat alguns, tothom sap que ni de bon tros tots. Un míssil enviat des de Síria o Líbia és una hipòtesi inversemblant; sembla més fàcil un sabotatge facilitat des de dins. D'aquí a quinze dies comença l'Eurocopa de futbol, a França precisament.