L'astuta Colau

Ada Colau s'allargarà en el càrrec. Sap més el dimoni per cuallarga que per roig. N'hi ha que naixen amb estrella. L'alcaldessa de Barcelona té fondo i butlla. Una galàxia sencera. Ella fa allò que no s'havia atrevit a fer ningú, i la premsa l'acaba aplaudint amb les mànegues. La que no la festeja, pobra, es desacredita sola. Ciutat de mones. Colau es va presentar a les eleccions per fer fora “la casta” socialista. El PSC era inèrcia, corc, corrupció i pus. Però, ja d'entrada, la líder de la Plataforma pel Dret a la Hipoteca ho va fer anant del bracet amb Iniciativa, que havia governat tres dècades amb els companys socialistes i que havia estès tentacles i gent per totes les empreses, protoempreses i paraempreses municipals. Sense contradicció. Costera amunt, que fa baixada! Quan va arribar a l'alcaldia, la primera finta de la nova titular va ser fitxar com a gerent Jordi Martí. Tota la vida dins. Vale quien sirve. I a callar. La darrera jugada de l'alcaldessa ha estat incorporar al govern municipal la casta corrupta, el PSC, que s'ha quedat el Congrés del Mòbil per traure-li gratis la incomoditat ideològica. Ada Colau ha passat sobre la vaga del metro com un faquir trepitja claus i brases. Sense cremar-se. I ara serà capaç de traure's totes les puces ocupes sense despentinar-se. Com a alcaldessa ha delegat les funcions més molestes de la Guàrdia Urbana als Mossos. Si fos presidenta de la Generalitat, passaria les dels Mossos a la Guàrdia Civil. Aquesta dona s'allargarà en el càrrec.