Opinió

De set en set

Gasejar

Es refusa la brutalitat del passat i no es fa res per evitar la brutalitat en el present

Aquesta setmana els refugiats sirians del camp d'Idomeni han estat atacats amb gas lacrimogen per part de la policia quan volia desmantellar el recinte. Gasejar hauria de ser un verb infame per a una Europa que es desitja paradigma dels drets humans però que cau en la brutalitat d'atacar éssers innocents, desvalguts i indefensos. L'any 2015 el primer ministre francès, Manuel Valls, va inaugurar el memorial del camp de concentració de Ribesaltes amb un discurs que aspirava a la universalitat ètica: “Aquest memorial concentra tot l'horror del segle XX. Cal mirar als ulls del passat per evitar que l'odi torni arrelar a França.” Però en el mateix moment que Valls desplegava aquest florilegi, el govern francès reprimia amb ferotgia els milers d'immigrants que, concentrats a Calais, intentaven saltar la tanca per accedir a l'Eurotúnel i, d'aquesta manera, arribar a Anglaterra.

S'ha imposat una contradicció miserable: es refusa la brutalitat del passat al mateix temps que no es fa res per evitar la brutalitat en el present. Molts discursos de fraternitat universal semblen una escenificació concebuda per mirar a una altra banda mentre es cometen atrocitats en viu i en directe, en el present, que, de fet, és l'únic temps que existeix. Aquest procés de fragmentació moral de la història el diagnostica Elias Canetti amb un cinisme intel·ligent que resulta imbatible: “Els intents de mantenir viva la memòria de les persones en lloc d'elles mateixes és, tanmateix, el més gran que ha aconseguit fins ara la humanitat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.