El ritme del procés

I ara els pressupostos. Esmena a la totalitat és la resposta de la CUP als pressupostos del govern de Convergència i d'Esquerra. La interpretació des de les Espanyes, i no importa gaire si el mitjà és de dretes o es diu d'esquerres, és la clàssica: Junts pel Sí i la CUP es distancien, ergo el procés s'està acabant. No cal estranyar-se per aquesta interpretació, que d'altra banda també fan molts aquí, al país. I ho haurem de sentir encara moltes vegades, allà i aquí, perquè és cert que, si les coses van bé, ja ens sabem nosaltres solets, de posar-nos pals a les rodes. Aquesta setmana han estat els fets de Gràcia i el “D'entrada, no” de la CUP als pressupostos. Però n'hi ha cada setmana, d'entrebancs, i per això no cal posar-se massa nerviosos. El procés continua al seu ritme, més lent del que alguns voldrien, però imparable.

No sé si hi haurà pressupostos, perquè negociar amb la CUP és complicat, però jo em crec veus molts diverses, i no totes partidistes, que asseguren que calen uns pressupostos nous per cobrir l'emergència social. Que mai no estaran prou bé els pressupostos per atendre totes les necessitats, és cosa sabuda, però també que sempre és millor anar avançant, excepte en el cas que es vulgui que tot quedi col·lapsat. Potser és el que alguns volen, però no pas la majoria. Per tant cal esperar que les negociacions vagin per bon camí i així finalment hi haurà pressupostos. Però en l'entremig ens podem preparar per a declaracions i contradeclaracions i un augment de la tensió. No pateixin. Hi haurà pressupostos i, si no, caldrà prorrogar-los, i tot això ens distraurà del que veritablement importa, que és anar avançant cap a l'estat propi. Però el camí continua i el procés continuarà. Del que es tracta és del ritme que tindrà. Amb una majoria absoluta al Parlament hauria de ser cosa ràpida, és a dir cosa d'un any, però si hi ha entrebancs el ritme s'alentirà i potser caldran eleccions, però per molt que diguin a les Espanyes, amb una base social com la que té ara l'independentisme, només és qüestió de temps arribar a l'estat propi.