La síndrome Mateos

Els grans analistes dels comportaments socials encara se'n fan creus. Potser perquè no són tan grans. Com és possible –s'exclamen– que milers de persones caiguessin per segona o tercera vegada en la trampa que els va parar José María Ruiz-Mateos en vida i compressin comptes de participació per a una empresa que tenia l'historial que tenia Rumasa? Doncs ho van fer. Se'l van creure i els va tornar a envescar. La mateixa síndrome podria explicar que algú ara es cregui el nou compromís del PP. Afirma Mariano Rajoy que abaixarà els impostos; concretament, un descens de dos punts en tots els trams de l'IRPF. Rajoy ja ho havia promès, això, fa quatre anys. Després, en lloc d'abaixar-los, els va apujar i va justificar-se adduint “la situació econòmica real”. No la coneixia abans? La situació ha variat, és cert, però el deute públic de l'Estat espanyol ha crescut fins a igualar-se amb el PIB. Si Rajoy vol quedar bé amb Brussel·les, que l'ha advertit del dèficit d'enguany, no ho podrà fer. I tothom sap que el candidat del Partit Popular s'estima més quedar bé amb Europa que amb els contribuents. Per tant, és raonable creure que la jugada es repetirà, perquè els ingressos no depenen de Rajoy, sinó de l'economia i d'allò que en diuen mercats internacionals. La mesura que promet Mariano Rajoy suposa, pam amunt pam avall, deixar d'ingressar 9.000 milions d'euros. I malgrat la certesa, n'hi haurà que se'l creuran i el votaran amb aquesta santa i vana esperança. Recordeu Ruiz-Mateos, angelets!