La claredat de Fuster

Xavier Ferré Trill s'ha passat mitja vida acadèmica espigolant sobre el País Valencià en la trista era franquista. Bàsicament, la resistència nacional, perquè, si no, n'hi ha per passar-se al sector turístic. Fruit de tanta observació ha estat la localització d'un llibre de Joan Fuster que no es va arribar a publicar per prohibició dràstica de la censura. Les benemèrites edicions d'aportació catalana de Joan Ballester ho van intentar i s'hi van estavellar. Ara Ferré ha recuperat i editat per primera vegada Dues visions, dos papers sobre el nacionalisme espanyol i Joan Maragall més actuals que el debat pressupostari. En el primer assaig es pot llegir: “Però el drama del nacionalisme espanyol és que, periòdicament, les seves dues branques, irreconciliables en totes les altres esferes, han d'unir-se contra uns enemics interns. I en aquesta aliança forçosa, el nacionalisme de dreta domina i arrossega el nacionalisme d'esquerra. [...] L'esquerra espanyola fou sempre unitarista, com a bona i lògica continuadora del jacobinisme del XIX. Ni tan sols els republicans federals de Pi i Margall no excedien la modesta aspiració d'un Estat descentralitzat.” Això escrivia Joan Fuster l'any 64, això cal tenir en compte ara i això no li van deixar publicar. El censor va escriure, burleta i cruel, a la fitxa corresponent: “Ja que volen ser separatistes, separem aquest llibre de la circulació, i que es pugui editar el dia (?????) en què aconsegueixin Fuster i els seus els seus propòsits.” Avui.