Qüestió de confiança

Una vegada més entrem en una setmana clau. En els darrers mesos ens hem trobat en situacions similars, al caire del precipici, i en l'últim minut, quan ja tot es donava per perdut, s'han superat les diferències i s'ha tirat endavant, però en cada episodi s'ha anat perdent una peça de la bugada, i això ha anat minant, amb més o menys intensitat, la confiança que el viatge encetat ara fa uns anys arribi a bon port en un futur no gaire llunyà. No es tracta de ser pessimista o optimista davant del procés, es tracta de ser realista, i si un es col·loca les ulleres del realisme comprovarà com de difícil està resultant el camí cap a l'estat propi.

L'últim episodi d'aquest bany de realisme el viurem aquesta setmana amb la votació dels pressupostos, pendents del que finalment opti per fer la CUP. Afirmava el vicepresident que el que hi ha és un problema de falta de confiança de la formació anticapitalista envers els govern de CDC i ERC, no tant pels comptes, sinó per la velocitat en l'aplicació del full de ruta; una falta de confiança, però, que no és exclusiva només dels cupaires. Es fa difícil pronosticar com acabarà tot plegat, però si alguna cosa quedarà tocada serà sens dubte el com i quan s'avança cap a l'estat propi. És aquí quan precisament paga la pena recordar a les diferents formacions polítiques que hi va haver un dia, ara fa sis mesos, que milions de persones van dipositar la seva confiança en ells per endegar un viatge que havia de ser sense retorn. Els van atorgar la responsabilitat de posar en marxa un projecte engrescador i de futur. Per fer-ho tothom era conscient que calia abandonar les qüestions partidistes en benefici d'un projecte comú i, malauradament, s'està demostrant que si va ser difícil plasmar-lo en un acord, encara ho és més tirar-lo endavant. Està quedant palesa la incapacitat de protegir el procés del tacticisme dels qui es van fer responsables de capitanejar-lo dins i fora del govern, de manera que la lògica de partit, en més o menys grau, l'està contaminant perillosament. I no és per això que els votants els van fer confiança. És bo que ho recordin.