Cop de porta a Girona

Segons l'Associació de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya (APTE), tot just fa dos anys els parcs havien crescut una mitjana del 33% en el període 2008-2013, amb un increment mitjà d'un 36,8% del nombre d'entitats instal·lades en els seus recintes.

A casa nostra, els 24 parcs catalans que formen part de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (Xpcat), que des de l'any 2005 està integrada en la xarxa internacional IASP, no van pas malament, i mostra d'això és que ja són referència internacional i serveixen de model per crear-ne en països d'economies emergents com el Brasil.

Xoca el fet que, amb aquestes bones perspectives en el sector, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG estigui sentenciat a mort amb un deute que no és assumible per les diferents institucions i empreses que formen part del seu patronat. Actualment funciona a ple rendiment amb un munt d'empreses i dóna superàvit. El parc gironí, que en la seva arrancada potser no va fer les coses prou bé, va presentar concurs de creditors el gener del 2015 i arrossega un deute de 27,6 milions d'euros amb l'Estat, que els ha reclamat en un termini que s'acaba el pròxim mes d'agost.

El president de la Diputació, Pere Vila; el rector de la UdG, Sergi Bonet; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la directora del parc, Anna Albar, diuen que poden assumir plegats fins als 11,3 milions d'euros del deute, i van anar a Madrid esperançats per demanar que es condoni la resta del deute, que és de 16,3 milions. La resposta del govern en funcions del PP va ser un cop de porta als morros, i sense cap voluntat negociadora van dir que pagui la Generalitat, que ni tan sols és patró del parc.

Una resposta política dura, per part d'un govern estatal que renuncia a les seves funcions i es limita a fer únicament de banc, que si bé primer va deixar els diners per fer el parc, diners recaptats amb els impostos dels ciutadans, ara reclama que pagui el deute la Generalitat, a qui té absolutament ofegada econòmicament. Una actitud clarament en clau electoral, i en sintonia amb la política del PP envers Catalunya, on saben que electoralment tenen poc predicament i, com diria el personatge de Polònia: “I a Girona menys!”