Qüestió de confiança

Hi ha ferides més difícils de cicatritzar que d'altres. I n'hi ha algunes que deixen marca per sempre. Allò afectat no acaba de guarir-se mai i el seu senyal recorda, malgrat el pas del temps, el mal infligit. S'haurà de veure de quin tipus és la ferida oberta per l'esmena a la totalitat de la CUP al pressupost del govern català, que ha derivat en l'anunci fet pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que se sotmetrà a una qüestió de confiança passat l'estiu. Només amb el pas del temps sabrem l'impacte i la marca que el vet deixa en la legislatura, en el procés sobiranista, en la relació dels partits independentistes i dins la mateixa CUP. L'esmena dels anticapitalistes no va permetre ahir que els comptes passessin de l'entrada del Parlament. El cop de porta a debatre el pressupost, sense precedent, no era un tema de números. Així ho va entendre Puigdemont, que, tan bon punt va acabar el debat dels comptes, va agafar el micròfon i, amb aquest, les regnes de la situació d'incertesa que s'obria amb el rebuig dels anticapitalistes. La qüestió de confiança servirà justament per resoldre una qüestió de confiança.

La decisió anunciada permet al president de la Generalitat guanyar una mica de temps, fins després de l'agost. I tornar a mesurar forces a l'inici del curs. Si supera la qüestió de confiança, Puigdemont surt reforçat, el mandat continua amb un nou programa de govern i el pressupostos per al 2017. Si, en canvi, no ho fa, el cap de l'executiu català arribaria igualment enfortit a les eleccions, que es convocarien gairebé de manera automàtica.

El moviment és estratègic per al president i deixa la CUP descol·locada. Els anticapitalistes reconeixien amb certa ingenuïtat que no esperaven que el seu rebuig provoqués una reacció en cadena fins a la qüestió de confiança. I alguns, com ara Albert Botran, ja parlaven de “renovar l'acord” amb Junts pel Sí. Des del govern no ho preveuen. La ferida és gran i la confiança, la principal afectada.