PPP

Els vaig conèixer grans, passats els cinquanta. Se'ls veia contents i enriolats, però a la gent sovint els mosquejava aquella evident felicitat de parella. Dissimulant l'enveja, els demanaven la fórmula màgica. I amb tota naturalitat, ells compartien el seu petit secret, un eslògan amb la força retòrica de la repetició de tres elements: porro, porno, polvo. Tres consonants plosives d'entrada i dues os per a cada mot d'aquell contundent programa vital. Dos estímuls artificials per assegurar el tercer, el vell motto d'Ausiàs March: “la carn vol carn”. Ells també eren valencians i per això cada vegada que me'ls trobava em venien al cap els versos d'Estellés, un altre valencià: “No hi havia a València dos amants com nosaltres.” Encara que Estellés escrivia en passat, tot mirant com la seva dona estenia la roba, admetia que sovint encara, de sobte, l'amor ferotge d'abans els feia rodolar “per terra entre abraços i besos”. La crida de la terra, de l'amor terrenal, ressona en tot el poema: el vell huracà “ens tomba en terra, ens ajunta, ens empeny”. Contra els càntics de Petrarca i les relacions angelicals, el poeta manifesta la condició material, física, dels seus impulsos. El seu amor, admet, és “brusc i salvatge” perquè porta “l'enyorança amarga de la terra”. Digueu-nos bàrbars, ve a dir el poeta, però què hi podem fer? I segueixen tombats per terra de qualsevol manera, “anant a rebolcons entre besos i arraps”. Una vegada els vaig explicar, als meus amics valencians, tot el que m'evocava la seva peculiar fórmula de les tres pes. No coneixien el poema d'Estellés i van quedar una mica desconcertats: “Bàrbars, nosaltres? No fem mal a ningú, nosaltres. Si en sabéssim, potser practicaríem un amor més educat... disculpa.” I els ulls se'ls van fer petits i emmurriats. Són grans, sí, i es fan companyia amb tendresa, amb un amor commovedor que no aspira a cap glòria celestial. A València hi ha hagut molt PP, però hi persisteix l'esperit vital dels que, arrapats a la terra, militen al PPP.