‘Brèxit', amb accent català

S'acosta un punt d'inflexió de proporcions històriques; es diu sovint però no sempre és cert. Falta només una setmana. Té a veure amb urnes, però no es tracta en cap cas de les eleccions espanyoles, sinó del referèndum que ha de decidir entre el Brexit o el Bremain, la sortida o el manteniment del Regne Unit a la Unió Europea.

Des de Catalunya, a una part del sobiranisme li podria semblar que el precedent d'un estat que marxa del club convé als interessos catalans, pel que té de desbrossament d'un camí que encara no ha recorregut ningú i per la flexibilitat de Brussel·les per intentar evitar que en marxi, amb el que uns consideren concessions i d'altres, privilegis. És cert que si Escòcia vota majoritàriament per quedar-se a la UE i la resta de britànics prefereixen marxar-ne, el resultat pot donar arguments a l'independentisme escocès per repetir el referèndum sobiranista. Però des de la perspectiva catalana, l'experiència d'una sortida britànica –l'aïllament d'una illa– no pot pesar més que una Europa al caire de l'abisme, amb el fantasma d'una corrua d'estats posant a votació marxar, doncs no és imprescindible però sí preferible una Europa forta i amb credibilitat en el moment de fer d'àrbitre de l'escissió catalana.

Deia que el punt d'inflexió ha de ser històric perquè tant si els britànics se'n van com si prefereixen esmorzar continental, caldrà una reforma en profunditat de la cosa europea, fet que ha de representar una oportunitat per a la supervivència del projecte comú en un context de creixement de l'extrema dreta i l'euroescepticisme.

En realitat, Catalunya no necessita presenciar l'enèsima mostra de flexibilitat comunitària –la donem per descomptada, recordem la reunificació alemanya– ni necessita tampoc un altre referèndum escocès. La culminació del procés depèn més del que passi a casa, de portes endins, que de factors exògens, vinguin d'on vinguin. Romandre serà el millor Brèxit, amb accent obert, a la catalana.