Múscul, astúcia i audàcia

Astúcia i audàcia. Aquesta és la recepta que Lluís Llach va oferir als centenars de persones que l'Assemblea Nacional Catalana va reunir dijous a Palafrugell per escoltar com el cantant de Verges i l'estimat David Fernàndez, exdiputat de la CUP, valoren el moment actual
de tot allò que n'hem dit el procés. Ni l'afonia total de Llach, ni el to de veu baix que acostuma a fer servir Fernàndez, van ser obstacle perquè el públic escoltés amb un silenci gairebé reverencial i durant més de dues hores una injecció d'optimisme brutal sobre el futur de Catalunya com a estat independent. No van amagar els problemes que han sorgit pel camí, ni les dificultats que encara falten per recórrer amb un estat en contra que farà el que calgui per evitar que els catalans decideixin lliurement el seu futur. No es van estar, tampoc, de valorar l'esmena de la CUP a la totalitat als pressupostos, però van voler presentar la moció de confiança que, com un as, es va treure de la màniga el president Puigdemont, per cantar les excel·lències d'un comportament radicalment democràtic i radicalment republicà del president de la Generalitat a l'hora d'afrontar el que alguns han volgut veure com la fi del procés. Llach i Fernàndez, Fernàndez i Llach, van repetir moltes vegades, amb un to pausat però contundent, allò que massa vegades oblidem: que tenim un estat en contra, uns mitjans de comunicació que majoritàriament ens van en contra, i unes grans empreses que van contra el procés fins al mateix minut en què guanyem. I van recordar que la força d'aquest procés no és ni un president, ni un partit, que la força d'aquest procés és la gent i a la gent li van demanar que es musculin aquest estiu, que siguin astuts per llegir entre línies la marxa del procés, que confiïn en Junts pel Sí i també en la CUP. Haurien de voltar cada dia per tot el país per respondre com ho van fer la pregunta clau: cap on anem? Cap a la independència!