Ara torno
Estalvi d'idees
No havia parat una atenció especial a la campanya electoral de les eleccions espanyoles de diumenge que ve fins que l'altre dia vaig veure Miquel Iceta cridant i escenificant una coreografia d'indignació molt diferent de la ballaruga que l'ha fet tan popular. Però no era l'expressivitat física del líder del PSC el que cridava més l'atenció. Era el contingut de les seves proclames: estava fent campanya del seu partit contra el seu propi partit. Iceta cridava que el poble català no anava en conra dels altres pobles d'Espanya, etc. O sigui, estava criticant en campanya el que la seva companya de partit Susana Díaz havia dit uns dies abans, quan per criticar Podemos va dir que el seu partit no donaria vots a Ada Colau, ignorant (o no) que governen en coalició a Barcelona.
Que el PSC i el PSOE (mai havien estat tant la mateixa cosa com ara) estan desorientats, ja ho sap tothom; fins i tot ells mateixos, diria. Però que arribin a centrar la campanya a criticar-se ells mateixos (Díaz, el PSC i Iceta, Díaz) és d'una dimensió colossal.
També és la gran novetat d'aquesta campanya, més enllà de la promesa dels partits que seria més barata. Un fet que, veient-los actuar, també està quedant molt clar: tots els partits (uns més que d'altres, és clar) estan estalviant dràsticament en idees.
En part per això les enquestes continuen estant liderades pel PP. Si fos per Rajoy i els seus, ni tan sols farien campanya. Però com que n'han de fer, la fan per omissió. Deixen que la facin els altres per ells: dir les mínimes ximpleries possibles i que les ximpleries dels altres els donin vots. Com el dinosaure de Monterroso, el PP simplement és i serà aquí.
Del PSOE ja n'he parlat, però el seu candidat, Pedro Sánchez, continua fent mèrits, amb una inconsistència que fa feredat, per superar el seu propi rècord de pitjor resultat històric del seu partit. En la inconsistència no és gens diferent d'Albert Rivera. C's són els que tenen una idea més uniformitzadora de l'Estat, però en canvi tenen un eslògan diferent per a Catalunya i per a Espanya. I, al mateix temps, el partit de Rivera s'assembla molt al de Pablo Iglesias en un altre factor fonamental. El que expressava de manera precisa i exacta Marx (Groucho, no Karl): “Aquests són els meus principis. Però si no li agraden en tinc uns altres.”
I enmig d'aquest panorama tenim ERC i CDC. L'error de tots dos no és de discurs. ERC, sense desgast de govern els últims anys, intenta esgarrapar vots a la franquícia de Podemos. I CDC intenta recuperar estima i vots per via de l'autoestima i la reivindicació de la gestió responsable que ha fet en temps de crisi. L'error de tots dos és no voler que l'independentisme guanyi aquestes eleccions a Catalunya, en favor de Podemos.