Naufragi

És una imatge que no fa pena, no. Fa ràbia. És un insult, una falta de respecte, un gest feridor gairebé obscè, humiliant i diu molt del cinisme dels que la protagonitzen, sovint persones que estan al capdavant d'institucions que fa molt de temps que han deixat de ser el referent que haurien de ser. Segurament l'han vista. És la imatge del secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-Moon, amb l'armilla salvavides. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, diu que li va voler fer un obsequi al seu il·lustre convidat amb el símbol d'aquesta crisi migratòria. Una crisi en què totes les institucions i països europeus s'han cobert de glòria. I amb aquesta imatge ho demostren i evidencien un profund desconeixement. Ara, això sí, s'hi posen bé i somriuen a càmera. De què coi riuen? És una mostra de desconsideració tan gran cap als milers de refugiats que miren desesperadament de salvar la seva vida i la de les seves famílies fugint d'una guerra. Una falta de respecte pels centenars de voluntaris que treballen infatigablement per salvar les vides d'aquestes persones. Però sobretot és una mostra clara de desídia i d'ignorància del tema. No saben res d'aquesta crisi, perquè cap dels dos no és conscient que la porta al revés, l'armilla. És un detall, una nimietat si volen, però diu molt de qui té les penques de frivolitzar en una qüestió que és de vida o mort. A qui se li acut regalar una armilla? I posar-se-la, en públic? Com si es tractés d'un souvenir, un record que portem del nostre viatge a Grècia. Però què és això? Qualsevol declaració que facin després d'aquest esperpent és irrellevant, no és creïble. Gens. Malaguanyada armilla. Segurament que feia més falta a algun dels voluntaris que treballen a les costes europees que no pas a aquest parell de politicastres que amb aquestes qüestions l'única cosa que fan és contribuir al descrèdit i a la malfiança d'unes institucions que necessitaran molt més que una armilla per salvar-se del seu naufragi.