Equinoccis i solsticis

Al·leluia!, el solstici, al·leluia!, se sent cridar en les dependències governamentals de la capital estatal i a les perifèriques provincials. Al·leluia, al·leluia!, se sent resar fluixet als lavabos i al vestidor si resten sols aquell moment. Anant cap a casa comencen a desfogar-se i, en arribar-hi, fan com els castells de foc, que sempre guarden pólvora per l'espeternec final. Hom es pregunta de què ve l'alegria solsticial, perquè en la resta de personal que treballa pel govern i totes les institucions col·laterals, autonòmiques i municipals, també s'observa el fenomen. Als Parlaments s'espera amb neguit

Els polítics miren d'acabar ràpidament la feina urgent: tota l'altra –i la que no acabin d'aquesta– s'haurà d'esperar al setembre que amb la pell morena, un xic de panxa, la convicció que Espanya és inamovible tota ella, cercaran entre els papers els d'un governador recomanat. La major part del país no té cap mena de por que Catalunya emigri a Europa. Molts catalans inclosos! Giro full d'aquest tema per al següent article.

Pels parlamentaris, és un moment dolent. Hi ha –com gairebé sempre– en curs la directiva d'ajudar uns i torejar els altres, cosa no gens fàcil. Es farà el que es podrà, que en termes parlamentaris vol dir que no es farà res. Quina llet, perdó, que tenen alguns i quina mala llet que tenen els altres. En la política de disseny que surt dels assumptes mitjans i petits, hom no ha de buscar-hi la raó, sinó la conveniència. Del sentit comú se'n parla molt poc. El sentit comú tingué fins, a la meitat del segle passat, un paper en la història. Ara és com la barretina o els pantalons curts. Tinc el meu ací davant i em fa pena de veure'l.

L'equinocci de tardor és el 22 de setembre. Abans d'aquesta data no es poden esperar grans coses que requereixin pensar i treballar. El solstici d'estiu hom l'espera per descarregar assumptes empipadors i refer la naturalesa –molt esgotada– pel treball. La burocràcia té un component important de paperassa, que mai, o ben poques vegades, hi ha hagut interès a destriar. És el refugi dels funcionaris amb pensament malaltís, als que treballar els espanta. No he parlat de l'administració de la justícia, la qual, pel que fa als folis emprats per un petit cas en què el jutge podia baixar del seu setial i dir, a l'un, “tu tens raó: t'ha de pagar!”, i a l'altre, donant-li una patacadeta, “tu paga i calla!”, i al públic, “senyors: s'ha fet justícia i s'ha acabat”. Doncs no. Al setembre reobriran el cas fins a fallar-lo. En una tauleta auxiliar hi ha el cas: 776 folis.

El solstici d'estiu arriba massa tard i l'equinocci de tardor, massa aviat. Anys enrere hi havia la solució de trucar al físic més físic de totes les èpoques, l'anglès Stephen Hawking i reconsiderar-ho. Ha arribat a un nivell que, a vegades, les seves doctes solucions no les entén ni ell. La seva creativitat cerebral és superior a la seva erudició!