El coure d'Adif

Durant la campanya prèvia a les eleccions, que tantes alegries han donat a la gent sensata, els ministres de Rajoy es van defensar de les acusacions que els llançaven els usuaris de Renfe apel·lant al robatori del coure. El gran Fernández Díaz venia a dir que la burla brutal que suporten encara estoicament les víctimes del ferrocarril s'explicava amb el sabotatge i el robatori estesos a Catalunya, “molt més importants que a la resta d'Espanya”. Les màfies del vil metall, contra les quals els Mossos d'Esquadra no n'encerten ni una, ho embrutaven tot. És a dir i per resumir: que la Generalitat n'és la culpable. A pagar-ho, sempre els mateixos. Però ahir es va tornar a saber que els autèntics lladres són els d'una altra casa. Concretament, els d'Adif, que responen directament davant el Ministeri de Foment. Més de vuitanta milions d'euros hi ha de desfasament entre el pressupost d'obres de la trista estació de la Sagrera i la despesa real. Els senyors del coure, doncs, són uns altres. Ara, considerar que aquesta és l'única explicació per l'aturada de les obres fa riure i plorar. Fa dos anys que es van obrir les primeres investigacions en aquest cas, però el fre en la construcció només es pot imputar a Foment i a tot el govern de Rajoy. Com és al govern de Rajoy i als predecessors a qui cal atribuir la inversió, absurda, delirant i imperial, en l'AVE. Lladres de coure? Lladres d'Adif! I una política perversa que anteposa la radialitat a l'operativitat. Són com són. I a més, enreden.