opinió

L'única sortida: la independència!

No és estrany que els ciutadans es moguin pel seu compte

L'Estat espa­nyol cada vegada ens està esca­nyant més. La situ­ació social, econòmica i política només ens deixa una porta oberta: la inde­pendència.

A l'allau immi­gratòria, que de moment no ha com­por­tat un con­flicte social (a causa del caràcter tole­rant dels cata­lans), ara cal afe­gir-hi unes taxes d'atur que estan arri­bant al límit del que pot supor­tar un país. I això sí que amenaça de pro­vo­car un con­flicte social greu. La manca de recur­sos apor­tats per l'Estat, lluny de solu­ci­o­nar-se, cada vegada és més greu. Quan tarda un camió o un tren a recórrer tot l'arc medi­ter­rani, una de les rutes més tran­si­ta­des de tot l'Estat espa­nyol, i quants diners de peatge costa? Mal­grat les mol­tes pro­me­ses fetes, les infra­es­truc­tu­res de Cata­lu­nya són la riota pública. Men­tre que a les Cas­te­lles tenen auto­vies gratuïtes a manta, aquí es fan a la velo­ci­tat de dos quilòmetres per any. Això comp­tant que d'aquí a poc tor­nin a repren­dre les obres (un altre cop atu­ra­des, supo­sa­da­ment per manca de pres­su­post) de l'auto­via presa de pèl mal ano­me­nada Del Nor­deste, que ha d'anar de Girona fins a Tor­dera i que de moment sola­ment arriba a Fran­ciac. Per això no és estrany que els ciu­ta­dans, ja que els polítics no mouen fitxa, es moguin pel seu compte i que les ini­ci­a­ti­ves popu­lars com les d'Arenys de Munt pros­pe­rin i es mul­ti­pli­quin. Si els nos­tres polítics no són capaços d'enfron­tar-se a l'Estat espa­nyol i només saben pido­lar en lloc d'exi­gir allò que és nos­tre, som els ciu­ta­dans, els que hem de pren­dre el govern del país. I ningú dins d'una Europa democràtica no serà capaç d'atu­rar una con­sulta popu­lar per recla­mar que Cata­lu­nya sigui un país sobirà i lliure. Si els espa­nyols no ens volen dins la seva Espa­nya, o només ens hi volen per apro­fi­tar-se dels nos­tres diners i sot­me­tre'ns segons els seus interes­sos i les seves lleis, pot­ser ja és hora de sepa­rar-nos-en.

Tant de bo que els par­tits polítics hagin après la lliçó d'Arenys i s'hagin ado­nat de la força que té la ciu­ta­da­nia. Quan una nau va sense rumb, algú sense por ha d'aga­far el timó, encara que sigui pro­vi­si­o­nal­ment. Espe­rem que tots els par­tits polítics cata­lans dei­xin de banda els seus interes­sos par­ti­dis­tes i es posin d'acord per sal­var la nau i fer que arribi tan ràpida­ment com sigui pos­si­ble a la des­ti­nació desit­jada per la majo­ria dels cata­lans: la inde­pendència. El poble ja ha per­dut la por d'actuar; ara només cal que també la per­din els polítics.

(*) Grup d'Opinió de l'Ate­neu d'Acció Cul­tu­ral (ADAC)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.