Àfrica i la crisi internacional

Amb els anunciats «brots verds» de fons, molts es pregunten si estem assistint veritablement a la fi de la històrica crisi internacional. Es comença a parlar de les lliçons apreses i del moment històric tan difícil que el capitalisme ha hagut d'afrontar. Sembla que les grans reformes estructurals plantejades en un inici o la proposta de democratitzar les institucions econòmiques internacionals han passat a millor vida i que hem fet bo allò de «canviar alguna cosa per deixar que tot continuï igual». Estem perdent, per tant, una oportunitat immillorable per replantejar les regles de joc i fer un món millor? Segurament sí, i aquest és, potser, el més preocupant dels dilemes.

Al marge d'aquesta pregunta i dirigint la mirada cap al Sud, cal preguntar-se: què ha passat a l'Àfrica durant la crisi? Quin ha estat el seu impacte? És l'Àfrica avui dia més pobre? Dues visions al respecte d'això. D'una banda, molts consideren que l'impacte de la crisi al continent africà ha estat pràcticament irrisori. Lògic, argumenten: l'Àfrica ha estat escandalosament aïllada del comerç internacional i, particularment, del conjunt dels mercats financers. Paradoxalment, l'Àfrica hauria escapat de la crisi gràcies al fet que ha estat marginada sistemàticament per la resta d'actors internacionals. D'altra banda, la majoria d'organismes de les Nacions Unides no ho acaben de tenir clar. Així, s'assenyalen almenys cinc grans impactes que la crisi estaria tenint sobre el continent.

En primer lloc, com a conseqüència de la crisi, l'Àfrica hauria vist frenat el creixement macroeconòmic experimentat en els darrers anys, el qual havia arribat a ser d'un 7 per cent anual en un gran nombre de països. La caiguda important de les exportacions, la baixada dels preus de les primeres matèries (de les quals depèn l'Àfrica), la disminució de la inversió privada o bé la davallada de les remeses són uns quants dels factors que explicarien aquest fet. Segon, amb aquest escenari de fons, els nivells de pobresa i desigualtat també s'haurien incrementat fruit de la pèrdua de riquesa. Les condicions socioeconòmiques, per si mateixes extremes en molts països, podrien haver empitjorat, segons alguns informes. En aquest sentit, la FAO ens recordava recentment l'increment sense precedents del nombre de persones que passen gana al món, i l'Àfrica és el context més preocupant.

En tercer lloc, existirien menys recursos per invertir en serveis bàsics urgents com són l'educació i la sanitat, i això evidenciaria, per tant, que l'horitzó d'assolir els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) de les Nacions Unides està a dia d'avui una mica més lluny. Un quart impacte tindria a veure amb la situació de la pau i la seguretat. Per a alguns, l'augment de la pobresa, la desigualtat i la marginació social portarà de manera gairebé inevitable a un augment de la violència, la inseguretat i els conflictes, especialment en les principals ciutats urbanes com ara Johannesburg, Nairobi i Lagos, on actualment els nivells d'inseguretat ja són molt elevats. Finalment, la crisi podria suposar una caiguda preocupant de l'ajuda internacional. Malgrat els compromisos anunciats pel mateix Obama en les darreres cimeres del G-20 –fins i tot en presència del govern Sud-africà, membre del grup–, molts auguren que l'ajuda internacional disminuirà de manera considerable i que l'Àfrica en serà la gran perjudicada. Siguin quins siguin aquests possibles impactes, el gran interrogant continua sent l'enunciat al principi d'aquestes línies: serà la crisi una oportunitat per integrar l'Àfrica en el comerç, l'economia i la política internacionals? Aconseguiran els països africans fer-se un espai en el conjunt del sistema mundial, especialment a l'Organització Mundial del Comerç (OMC)? Serà l'Àfrica, per fi, tractada d'igual a igual? Novament, si totes aquestes preguntes tenen una resposta negativa, no només la crisi deixarà impactes molt negatius en el conjunt del continent, sinó que a més a més l'Àfrica continuarà sent víctima d'unes estructures i unes regles del joc profundament injustes i desequilibrades.